Passeig Maristany
Seguint l'Helena
Quan les catifes de tardor ja estan acabades, uniformes, cobrint tota l'herba...
Em quedo immòbil, quieta,
fixant aquell instant sublim
on el passat i el present es troben,
on el gris i el blau es barregen
i la buidor es torna plenitud.
fixant aquell instant sublim
on el passat i el present es troben,
on el gris i el blau es barregen
i la buidor es torna plenitud.
Viure amb placidesa
li pren i li dona sentit a la vegada
a aquest amor assenyat, generós,
desprès i tan imperfecte malgrat tot.
li pren i li dona sentit a la vegada
a aquest amor assenyat, generós,
desprès i tan imperfecte malgrat tot.
Inacabable, inesborrable...
"la buidor es torna plenitud." No és la quadratura del cercle. Aquesta sensació que exposes pot ser ben real.
ResponEliminaI encara arriscaria amb: la plenitud es torna buidor. O seria anar massa enllà.
Tant amb la fotografia com amb el text, el teu post Carme avui ens fa "Viure amb placidesa".
Sí, Xavier, és una sensació ben real. Al menys per a mi té molt de sentit.
EliminaI sí, pots arriscar perfectament, amb la plenitud es torna buidor... també podria ser ben real i segurament si la busquéssim bé, algun rastre en trobaríem en els records.
Arriba un moment, a la vida, que la placidesa es converteix en allò més important a aconseguir.
M'encanta, Carme, m'encanta i m'eleva cap aquest gris blau del cel. I trobo que la plenitud és en aquesta combinació de vers i imatge. Però... no em queda clara una cosa... Estàs enamorada? (No tinc emoticones a l'ordinador, que si no, n'hi posaria una picant l'ullet, Carme)
ResponEliminaUna abraçada!
Si he aconseguit transmetre una engruna de plenitud, em dono per satisfeta...
EliminaEt donaré una pista per les emoticones... si quan escrius el comentari cliques el botó dret del ratolí, et surt un quadre de diàleg on hi ha l'opció emoticones, en el meu ordinador diu emojis, però també ens entenem. I si cliques aquesta opció et surt un altre quadre amb unes emoticones. A vegades trobo la que vull a vegades no.
El teu dubte no te'l resoldré pas, podria dir que no i seria veritat i no seria veritat del tot, i si et dic que sí, tampoc... però sí que soc una mena d'enamorada perpètua de tantes persones, de tantes coses....😉😀
Abraçades, Teresa.
You describe my ideal state: calm serenity or, vice versa, serene calmness. ;-)
ResponEliminaAbraçades, Carme.
A la nostra edat (o potser a totes les edats) és unabona cosa la calma serena o la serenitat calmada.
EliminaDesitjo que puguem mantenir-la, Sean.
Abraçades.
M'agrada aquesta sensació de serenitat .... com bé dius, molt valorada !.
ResponEliminaUna abraçada !
Moltes gràcies, Artur!
EliminaQue ens duri i que sapiguem mantenir-la.
Una abraçada.