Santa Maria de Queralt
La tardor començava plujosa.
El verd encara era el vencedor
i el groc, tot just, avançava amb timidesa.
Clarors a l'horitzó
desmentien les gotellades intermitents.
Miràvem lluny, enlairats i contents.
Cada canvi de llum,
cada plugim ens feia rics.
Sense pressa vam arribar,
i encara més lentament
començàrem la baixada.
Una magnífica passejada per aquest indrets que ens alliberem l'ànima. No m'estranya gens que la baixada fos lenta, tot i el plugim.
ResponEliminaSón preciosos els colors de la tardor.
Aferradetes, nina.
De vegades aquests dies grisos i humits, tenen el seu encant, si més no, el de la poca gent que hi ha i el de la tranquil·litat.
EliminaSi que ho són de preciosos els colors, és molt bonica, la tardor...
Aferradetes, preciosa.
La tardor t'ha enriquit la paleta de colors i de mots.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaYou perfectly followed Novalis's
ResponEliminaadvice given about 300 years ago: He commended his contemporaries to exercise slowness. ;-)
Abraçades, Carme!
No he llegit Novalis's però m’alegro de coincidir amb ell. Anar a poc a poc i contemplar la natura és molt saludable.
EliminaAbraçades, Sean.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaSorry, again I made a mistake. But now:
EliminaNovalis for a beginning. ;-)
Santa Maria de Queralt és un lloc on, de tant en tant, sempre m'agrada tornar.
ResponEliminaSi a més coincideix en un dia en què hi ha poca gent, molt millor per respirar la seva tranquil·litat.
Molt bonic el que dius i com ho dius: gaudir lentament del verd que encara hi ha, dels primers senyals de la tardor, del plugim... gaudir de tot el que ens ofereix la natura, sense presses, sempre és un regal.
Una abraçada, Carme
Sí, tens raó que és un lloc per tornar-hi més d'un cop. Em va agradar molt aquesta darrera visita, per l’època, pel temps i per la tranquil·litat.
EliminaHi ha dies, que si bloguejo des de la tablet o el mòbil, Blogger no em reconeix i surto anònim, ja ho veus. La majoria de companys ja ho saben, el problema és que al teu blog no em deixa comentar… he vingut a llegir-te, però no he pogut deixar senyals.
Quan ho faci des de l'ordinador, segur que m'anirà millor, i podré comentar -te.
Una abraçada, Núria.