Premsa a Cabó


Mai no havia vist una premsa tan grossa com aquesta! 
Fa 10 metres de llarg i pesa 2000 kg i té una potència de pressió de  5 o 6 tones.

És tota de fusta,  fins i tot  el gran cargol principal i està construida totalment amb encaixos, cap clau.

Construïda l'any 2006 seguint les indicacions de la descripció que  fa  Plini i també Vitrubi de com eren les premses romanes.

Comentaris

  1. Una aplicació perfecta de la llei de la palanca. Aquesta és una reproducció, però entenc que basada en alguna de ben real i no hi ha dubte que devia quedar ben espremut el raïm (o les olives) amb una pressió de 5 o 6 tones. Déu n'hi do!

    Acostumats a la tecnologia actual, sempre ens sorprèn el que eren capaços d'aconseguir els nostres avantpassats amb els mitjans que tenien, però se'n sortien d'allò més bé.

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és ben cert que, a vegades, tenim una "visió" dels antics que no és gens certa. Ell tenien també les seves tecnologies i s'espavilaven molt bé.

      Diu una placa que hi ha al costat que aquestes premses romanes estan descrites tan detalladament que la van poder construir sense model "físic".

      Abraçades.

      Elimina
  2. Uauuu... no vull pensar si t'enganxava una mà o un braç!
    Com diu en Mac, quedem bocabadats de com ho feien i amb tan poques coses, ni tan sols un clau.

    Aferradetes, preciosa.
    PD: Segueixo a les fosques.😤

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he sortit a la llum, gràcies Mac!!!!😊

      Elimina
    2. De res. També nosaltres, amb els mitjans que tenim, fem el que podem. :-DD

      Elimina
    3. Sí, realment la humanitat, tècnicament és admirable a totes les èpoques. No podem dir el mateix en altres aspectes de la vida.

      M'alegro que s'hagi resolt, Paula. Aferradetes.

      Elimina
  3. Magnífica aquesta premsa. Penso que els que la van construir van tenir una bona pensada.
    Si ara ja es veu antiga, d'aquí a uns anys semblarà pre-històrica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha algú que té aficions o dèries que ensenyen coses a tothom. M'imagino algú que a més a més de ser bon fuster, llegia Plini i Vitrubi i li va venir la idea…. Com tu dius: Bona pensada!

      Elimina
  4. No está mal que de vez en cuando se recuerden estas cosas.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és interessant saber-ho i poder-ho veure.

      Una abraçada

      Elimina
  5. Fascinating! I am imPRESSED – pun intended. ;-)
    Vitrubi's "Ten books of architecture" should become standard reading for architecture students (if they are not already).
    Thanks for widening my horizon, Carme.
    Abraçadas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M’agrada el teu joc de paraules!
      En els estudis d'arquitectura d'abans, de la nostra època, jo crec que sí que llegien Vitrubi. Ara , em sembla que ja no. 🤷‍♀️

      Elimina
  6. De fusta vella,
    gairebé rància,
    de la manera
    que els antics pobladors
    ens ensenyaren,
    hem fet l’estri
    que ara premsa els cereals
    de la contrada.
    Extreu l’ànima
    de les llavors
    que la terra ens ha donat
    per fer l’aliment
    dels nostres cossos,
    com en els pretèrits temps
    ho feren d’altres generacions.
    Torna en aquest cas
    la roda a donar la volta
    mentre el martell
    dels arbres vençuts
    en aplana la feina.

    ResponElimina
  7. Cabó. M'agrada sentir aquest nom. El vaig començar a conèixer per la bona amiga Montse Riu, que amb nom de blog es deia Caboeta. Ella em va descobrir la història i les recerques que es fan al lloc per tal que no se'n perdi memòria.
    Com que són tants els llocs que no podré visitar, m'agrada que amigues com tu en parlin, i així se'm tornen més propers.
    Moltes gràcies per les teves paraules d'ànim al meu blog. M'he tornat lenta, però vaig fent.
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un lloc (avui dia i en el nostre país) d'una pau, d'una tranquil·litat i d'una bellesa que ja no són gaire corrents. A tot arreu hi ha molta gent.

      M'alegro molt de veure't per aquí i moltes gràcies per venir. Estic contenta que puguis anar fent i anar escrivint.

      Una abraçada.

      Elimina
  8. No sé què és una premsa, disculpa! Però m'agraden molt les coses tan rústiques que fotografies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una premsa és una màquina que serveix per treure el "suc" de fruits sòlids, per simple (però molt forta pressió). Sempre s'han fet servir, en models molt diversos, per fer vi del raïm i per treure l'oli de les olives, per exemple. Aquesta premsa romana servia per a les dues coses.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars