Embassament
El verd, allà on no toca, ens fa més amable la sequera.
Encara no són prou plens els embassaments i creix l'herba on hi hauria d'haver aigua.
El Segre, vist aquí mateix, a la cua de l'embassament d'Oliana, fa més goig del que fa en la realitat del seu curs més enllà o més ençà del pantà.
Sigui com sigui, gaudim d'aquest paisatge net i sense noses.
El riu, les serres rocalloses del Prepirineu i els pobles, no gaire grans, però ben vius.
Preciós aquest paisatge... de vegades la natura omple d'alguna manera els espais que queden buits... com nosaltres mateixos.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Doncs sí, i ells se'n surt prou bé, potser millor que nosaltres.
EliminaAferradetes, bonica.
Tot es fa amable. Felicitats Carme.
ResponEliminaMoltes gràcies Xavier!
EliminaWhat a fine photograph.
ResponEliminaThe blue of the river and above all the green of the meadow seem almost unreal among all the deforested woods.
Moltes gràcies, Sean!
EliminaEl Pre-Pirineu és molt rocós i els boscos més escassos que a altres llocs.
Abraçades.
Aquest paisatge transmet una placidesa que fa bo de gaudir i ho fem amb la teva magnífica foto... tot esperant que, un dia o altre, torni a omplir-se de l'aigua que tanta falta fa.
ResponEliminaAbraçades!!
Esperem que sí, de tota manera no estava pas malament del tot, hi havia força aigua, aquest dia de setembre que hi vam estar.
EliminaAbraçades, Mc!
Potser la natura es maquilla , per fer més amable la seva existència.
ResponEliminaSalut !.
Aquest maquillatge és vida! I fa un paisatge preciós.
EliminaGràcies, Artur!
De sequera ja no n'hi ha, o en tot cas el que falta són pantans, com els que tenen a Madrid, però quan es vol parlar de fer-ne tot són protestes.
ResponEliminaNo sembla pas que amb el nivell dels nostres embassaments estigui ja resolta del tot la falta d'aigua. Sau torna a estar ben sec i aquest d'Oliana li faltava un bon tros per ser ple.
Elimina