Preservar els records

Si t'arriba un record bonic,  deixa'l fluir  i fes que el teu cap,  si pots,  et reexpliqui tota la història, de dalt a baix.  I aleshores podem reviure aquells moments,  i ben sovint amb les mateixes emocions que vam sentir.

I  és ben cert que tothom,  sense excepció també a viscut moments tristos o difícils  i que aquests també venen de tant en tant a  activar-se a la nostra memòria.   Però, cal reviure'ls amb les mateixes emocions, sense que puguem millorar-ne gens ni mica el punt de vista ni la gestió que en vam fer?  Per descomptat que no.  Això en deixa aturats en aquest passat,  que ja no podem canviar,  però sí que podem canviar la nostra manera d'interpetar-lo, de veure'l, d'observar-lo, amb molta més cura i amb menys tensions i estrès.

Ens cal fer una  transformació dels records tristos, potser mirant-los des d'un altre punt de vista,  amb la perspectiva dels anys,  potser  adonant-nos que les conseqüencies d'aquells  fets no totes han estat negatives,  que hem après, que ens han fet canviar les coses, que ens han fet  prendre un altre camí millor, que ens han fet estimar més les persones  i la vida...  o tantes altres coses que no diré per no allargar-me massa.

D'un record quasi monocrom  (com era la fotografia),  en podem fer un dibuix acolorit.