Ciclamen atrevit

En lloc estrany floreix.

Sense futur...  no hi pensa.

La vida es curta sota el trepig.

No perd color: en solitud, l'ofrena.


Comentaris

  1. Tots hem vist sovint herbes que creixen en els indrets més insospitats, el que no recordo haver vist gairebé mai és que ho fes una flor així. Tens raó que és molt atrevit aquest ciclamen. :-D

    Aquesta foto tan ben trobada em fa pensar que és ben cert que la natura només necessita unes mínimes condicions per poder tirar endavant i en com ens hem d'esforçar els humans per aconseguir que ni aquests mínims siguin possibles, contaminant el nostre entorn cada cop més.

    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc n'havia vist mai cap. Herbes sí, moltes i pixallits que són més soferts.

      Tens raó, en algunes coses no massa agradables, ens esforcem molt, desgraciadament.

      Bon cap de setmana, Mc!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Té doble mèrit, perquè fa estiu quan encara no és estiu i perquè ella és una flor d'hivern... però du l'estiu i el somriure a cada pètal.

      Elimina
  3. Perquè la vegin neix
    al pas de tots es defensa
    saben que en veure-la serà desig
    i en marcir-se ens omplirà de pena.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La seva petita venjança... la pena que ens farà veure-la marcir-se...

      Moltes gràcies, qui sap si...

      Elimina
  4. Als nostres ulls molt curiosa la imatge d'aquest ciclamen al mig de res.
    Serà que la natura no hi veu com nosaltres, sempre hi ha un racó per lluir-se. ;-)

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Necessiten tot just unes mínimes condicions...

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  5. Tossut, apassionat i individual, com ho voldria ser jo.

    ResponElimina
  6. La vida es así, se abre paso en cualquier lugar .

    Besos

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars