Ciclamen atrevit
En lloc estrany floreix.
Sense futur... no hi pensa.
La vida es curta sota el trepig.
No perd color: en solitud, l'ofrena.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Tots hem vist sovint herbes que creixen en els indrets més insospitats, el que no recordo haver vist gairebé mai és que ho fes una flor així. Tens raó que és molt atrevit aquest ciclamen. :-D
ResponEliminaAquesta foto tan ben trobada em fa pensar que és ben cert que la natura només necessita unes mínimes condicions per poder tirar endavant i en com ens hem d'esforçar els humans per aconseguir que ni aquests mínims siguin possibles, contaminant el nostre entorn cada cop més.
Bon cap de setmana!!
Jo tampoc n'havia vist mai cap. Herbes sí, moltes i pixallits que són més soferts.
EliminaTens raó, en algunes coses no massa agradables, ens esforcem molt, desgraciadament.
Bon cap de setmana, Mc!
Una flor que fa estiu.
ResponEliminaTé doble mèrit, perquè fa estiu quan encara no és estiu i perquè ella és una flor d'hivern... però du l'estiu i el somriure a cada pètal.
EliminaPerquè la vegin neix
ResponEliminaal pas de tots es defensa
saben que en veure-la serà desig
i en marcir-se ens omplirà de pena.
qui sap si...
La seva petita venjança... la pena que ens farà veure-la marcir-se...
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...
Als nostres ulls molt curiosa la imatge d'aquest ciclamen al mig de res.
ResponEliminaSerà que la natura no hi veu com nosaltres, sempre hi ha un racó per lluir-se. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Necessiten tot just unes mínimes condicions...
EliminaAferradetes, bonica!
Tossut, apassionat i individual, com ho voldria ser jo.
ResponEliminaSí, admirable, del tot!
EliminaLa vida es así, se abre paso en cualquier lugar .
ResponEliminaBesos
Sempre prova sort... va a totes!
EliminaUna abraçada.