Finestra a La Grassa
No hi fa res que em tapis la visió
de la realitat del món exterior,
ja veig el blau i la claror que reflecteixes.
I només això ja em crida a sortir,
a sortir de foscors, i de tancaments.
Encara que sigui a pas lent, cal la sortida...
Costa tant sortir de la foscor, sembla com si ens protegís del món exterior... qui sap si a poc a poc, passa a passa ens en sortim...
ResponEliminaM'agrada molt el reflex que s'hi veu.😉
Aferradetes dolcetes, nina.
Sí, encara que sigui a poc a poc, ens n'hem de sortir.
EliminaAquests cossiols són molt bonics.
Aferradetes dolces, bonica!
Em criden molt l'atenció aquestes finestres i aquestes parets, segur que també els hauria retratat, hehe.
ResponEliminaI sí, quan s'entra a la foscor costa de veure una sortida, però cal trobar petites coses que ajudin a tornar a veure la llum, i pas a pas, sortir a l'exterior un altre cop.
Una abraçada, Carme
Mica en mica, ens n'anem sortint de tot. Es tracta de no aturar-nos i anar fent amb les petites coses, que a vegades són grans coses i ens fan fer passes de gegant.
EliminaUna abraçada, Núria!
... cal la sortida per anar a buscar l'aventura quotidiana.
ResponEliminaL'aventura quotidiana, a vegades és més quotidiana que no pas aventura, però sempre hi ha dies de tot. I cal sortir a trobar-los.
EliminaUn ratito al aire y mirar los colores.
ResponEliminaBesos
Els colors sempre ajuden...
EliminaQuines parets més gruixudes, el test gairebé omple tot el buit, però la planteta està una mica pansida i allà al fons s'insinua la finestra tancada.
ResponEliminaBona nit, Carme.
Sí, pobra planteta no fa gaire goig. I la finestra no cal obrir-la, tampoc es veu res...
EliminaPer molt que vulguin tapar-nos-ho, el més important és veure el blau i la claror i les ganes de sortir a recuperar-los. Abraçada, Carme!
ResponEliminaGràcies Teresa, una abraçada gegant!
EliminaJo en sé molt d'anar a pas lent, cercant la sortida. Els que van més ràpid no saben valorar el que tenen.
ResponEliminaEl pas lent és molt important. Cada dia més. ara que tot és immediat. Ésuna sort saber anar a pas lent.
EliminaT’han fet per a mi,
ResponEliminarodona, dura, brillant.
M’omples tota,
ara ja no m’imagino
sense tu a la vora.
Portant dins teu vida
que m’acompanya
en els jorns continus
de la meva estança.
Ara ja no recordo
com era jo més enllà
del teu espai,
de la teva presència callada.
Ara ja no vull estar sense tu.
qui sap si
Una bona adaptació entre l'una i l'altra... gràcies, qui sap qui...
Elimina