Futur
No vull perdre ni un bri de tanta vida
que ha transcorregut intensament.
Si tot, en el meu passat, em sembla bell o ric
o útil per haver caminat endavant,
per què, ara, no puc veure cap futur que també m'ho sembli?
Malgrat les fulles caigudes a la tardor,
encara queden noves flors, sempre, com una nova vida.
Les flors són efímeres, com els nostres moments.
L'efímer és allò més cert
i també més net que tenim.
El futur no existeix.
El futur s'anirà creant com sempre hem fet, passa a passa, mica en mica... o això vull creure.
ResponEliminaBon dissabte, nina!.
Aferradetes amb pluges, que sempre renoven l'ambient.
És clar que sí, Paula, que tens raó! Que el futur ve sempre de mica en mica, dia a dia. I anirà venint, fins que un dia deixarà de venir, per a cadascú de nosaltres.
EliminaNomés volia expressar, que a vegades veiem o intuïm o planegem el futur com si realment el construïssim, com si el poguéssim controlar i en canvi ara el veig tan incert que no el veig de cap manera. Viurem l'instant mentre el tinguem.
Unes bones pluges que feien molta falta. Bon diumenge, bonica!
Aferradetes de present.
"L'efímer és allò més cert/ i també més net que tenim": m'agrada molt, per paradoxal!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena! Les paradoxes sempre són atractives.
Elimina"El futur no existeix..." La poesia, sí!
ResponElimina"L'aigua és àmplia, no puc passar
Tampoc no tinc ales per volar
Hi ha un vaixell que ens pot portar a tots dos
I tots dos remarem: el meu amor i jo.
(Traducció de la darrera estrofa de la cançó "There Is A Ship" de Peter, Paul and Mary"
Que bonic, Xavier!
EliminaSempre és millor la poesia que el futur, mirarem de refugiar-nos-hi.
Mirarem de trobar algun vaixell… a veure si hi ha algú capaç de remar conjuntament en aquest món de mones.
Moltes gràcies!
El present és el que existeix, i segons el que fem anem construint el futur, però no sempre ja que la vida és molt incerta i en ocasions no surt com s'havia planejat. Que no es pot controlar tot vaja, i més val aprofitar tant com poguem el que tinguem ara.
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Viure el present, em sembla que és el millor que es pot fer.
EliminaUna abraçada, Núria!
Amb els records del passat i les il·lusions del present, farem realitat els somnis d'un futur que esperem que sigui esplendorós...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Bon cap de setmana, M Roser!
Elimina