Futur


No vull perdre ni un bri de tanta vida 
que ha transcorregut intensament.
Si tot, en el meu passat, em sembla bell o ric 
o útil per haver caminat endavant,
per què, ara,  no puc veure cap futur que també m'ho sembli?

Malgrat les fulles caigudes a la tardor, 
encara queden noves flors, sempre, com una nova vida.
Les flors són efímeres, com els nostres moments. 
L'efímer és allò més cert 
i també més net que tenim.
El futur no existeix.


Comentaris

  1. El futur s'anirà creant com sempre hem fet, passa a passa, mica en mica... o això vull creure.

    Bon dissabte, nina!.
    Aferradetes amb pluges, que sempre renoven l'ambient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar que sí, Paula, que tens raó! Que el futur ve sempre de mica en mica, dia a dia. I anirà venint, fins que un dia deixarà de venir, per a cadascú de nosaltres.

      Només volia expressar, que a vegades veiem o intuïm o planegem el futur com si realment el construïssim, com si el poguéssim controlar i en canvi ara el veig tan incert que no el veig de cap manera. Viurem l'instant mentre el tinguem.

      Unes bones pluges que feien molta falta. Bon diumenge, bonica!
      Aferradetes de present.

      Elimina
  2. "L'efímer és allò més cert/ i també més net que tenim": m'agrada molt, per paradoxal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena! Les paradoxes sempre són atractives.

      Elimina
  3. "El futur no existeix..." La poesia, sí!

    "L'aigua és àmplia, no puc passar
    Tampoc no tinc ales per volar
    Hi ha un vaixell que ens pot portar a tots dos
    I tots dos remarem: el meu amor i jo.

    (Traducció de la darrera estrofa de la cançó "There Is A Ship" de Peter, Paul and Mary"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic, Xavier!

      Sempre és millor la poesia que el futur, mirarem de refugiar-nos-hi.

      Mirarem de trobar algun vaixell… a veure si hi ha algú capaç de remar conjuntament en aquest món de mones.

      Moltes gràcies!

      Elimina
  4. El present és el que existeix, i segons el que fem anem construint el futur, però no sempre ja que la vida és molt incerta i en ocasions no surt com s'havia planejat. Que no es pot controlar tot vaja, i més val aprofitar tant com poguem el que tinguem ara.

    Abraçades, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure el present, em sembla que és el millor que es pot fer.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  5. Amb els records del passat i les il·lusions del present, farem realitat els somnis d'un futur que esperem que sigui esplendorós...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars