Torre a La Floresta
Vius entre els arbres,
mig amagada
De vegades sembla que no hi siguis,
però un arbre et va trencar el barret.
I te'n refàs i treus el cap i se't pots veure, ben sencera.
De prop o de lluny, tu i els teus arbres sou un.
Deixem que corri l'aigua del temps per la llera de l'ànima.
No fa gaire, ja ho saps, vaig veure córrer l'aigua neta de la Rierada de la Floresta. Em vaig perdre de veure aquesta torre de que parles.
ResponEliminaUn arbre li va trencar el barret. Jo me'l trec.
Ara està reparada, i no té res d'especial. Un pretext, un disparador per al meu poema... gràcies!
EliminaSense les petites i humils coses, les grans no serien el mateix.
ResponEliminaBonic el poema i bonica la pintura, Carme! I propera, no?
Molt propera, aquesta caseta i aquest dibuix... sempre que la veig m'alegro que l'hagin reparat. Les ventades del 2009 li van fer caure un arbre a sobre i li van espatllat molt la teulada rodona de la torre. Gràcies, Teresa!
EliminaQue corri l'aigua del temps per la llera de l'ànima, tot reparant els barrets que hagin pogut ser malmesos... "tot passa, tot s'arranja, res no queda", he llegit alguna vegada.
ResponEliminaTot passa, allò que ens sembla bo i allò que ens sembla dolent... res no es queda, és cert.
EliminaPer aquesta finestra de la torre mig amagada, m'imagino la Frousent , baixant a poc a poc per la seva lllarga trena...Mentre al peu de la torre l'espera l'estimat...
ResponEliminaBon vespre.
He, he, he... bon vespre, M Roser!
Elimina