Franges de mar
D'una foto de la Montse Una mica de tot trobada al seu Instagram
Cal que dibuixi horitzons ben amplis,
perque la mar onduli el meu espai.
El meu món és tan petit i tan tancat
que gairebé ni jo mateixa hi tinc cabuda.
Miro lluny, miro ben lluny
i només la natura m'aixopluga.
Tantes coses m'han caigut de les mans
que ja no puc ni recollir-les.
Em quedo, només, amb la suavitat dels pètals.
Cal que dibuixi horitzons ben amplis,
perque la mar onduli el meu espai.
El meu món és tan petit i tan tancat
que gairebé ni jo mateixa hi tinc cabuda.
Miro lluny, miro ben lluny
i només la natura m'aixopluga.
Tantes coses m'han caigut de les mans
que ja no puc ni recollir-les.
Em quedo, només, amb la suavitat dels pètals.
No hi ha res millor que l'aixopluc de la natura.
ResponEliminaAl menys ella no ens menteix mai. A vegades por ser dura, però sempre és autèntica.
EliminaCom sempre, aquesta "complicitat" també m'ha agradat molt!!
ResponEliminaDibuixar "horitzons ben amplis"... pot semblar bo i bonic, però, com tu, jo també prefereixo quedar-me "amb la suavitat dels pètals"i pensar que "la natura m'aixopluga"
Moltes gràcies per ensenyar-me a veure més enllà del que es veu en la meva imatge!!
Una abraçada molt forta!!
Montse, tantes coses es veuen a les teves imatges, sempre poètiques que no me les acabaria mai.
EliminaGràcies a tu, sempre inspiradora de moments, d'emocions, de pensaments...
Últimament els teus poemes destil·len una mica de tristesa. Espero que tot vagi bé i que puguis mirar les coses amb una mica més d'optimisme.
ResponEliminaTot va bé, XeX, personalment, bé. Només és que em faig gran. Durant molts anys de la meva vida he cregut que poc a poc anàvem a millor, socialment, políticament, com a país. Ara que anem.a pitjor, cada dia, penso que ja no tindré gaire temps de veure que les coses s'arreglen.
EliminaMentre tinguis els pètals, tindràs la mar.
ResponEliminaGràcies, Helena, un comentari reconfortant al 100%
EliminaCada franja de la mar pot ser un niu de somnis diferents...No sé si tu hi caps, però els somnis sí que no ocupen espai!
ResponEliminaLa natura , és tan generosa que sempre ens aixopluga...
Bon vespre, Carme.
A vegades els somnis s'esvaeixen i triguen a tornar i el món es fa més petit.
EliminaEls peixos estranys llueixen a les profunditats,
ResponEliminaflors desconegudes brillen a la platja;
He vist els colors vermell i groc i tots els altres -
però el meravellós mar és el més perillós de veure,
desperta la set de futures aventures:
el que ha passat al conte de fades també m’està passant.
-Edith Södergran- amb Google traductor i jo
Moltes gràcies, Merike!
EliminaEncisador poema de Edith Södergran. Poètic i somiador.
El Google traductor i tu heu fet bona feina!
Abraçades.