Flors de l’Alzina



Cau, suau, la pols del pol·len.
I per tot arreu s'escampa.
Cobreix de groc flors i arbres,
cotxes, cases i camins.
Fins que un dia ve la pluja
tan a raig i tan potent
que fa tremolar les branques
i el groc ens envolta els peus.

Quan els penjolls són a terra, 
una espessa estora fan.
I si ens hi estirem a sobre
tenyeix de groc els cabells.
Sobre el llit de flors d'alzina,
un regal encoixinat,
aprofitem l’acollida
del bosc que sembla encantat. 

Ara que tot ens canvia,
ara que tenim davant
un compte enrere tan curt
que no sé com començar,
descalcem-nos sense por,
tastem la terra guarnida,
inventem un  nou matí
i una nit sense cap fi.

Comentaris

  1. Sembla que tenim un món a descobrir ! :)

    ResponElimina
  2. Quina musicalitat! Despertaria els veïns...

    ResponElimina
  3. Aquest "inventem un nou matí/ i una nit sense cap fi" és una mena de paradoxa, però poèticament funciona molt bé! És el voler-ho tot alhora, per exemple nit i dia, que fa les millors obres d'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha un voler-ho tot a l'hora, de fons, explícit o no en els meus versos. Ben trobat, Helena! Gràcies!

      Elimina
  4. Que bonica que és l'alzina i és un arbre tan nostrat!
    I ara arriba el temps que el terra grogueja, ara ho farà amb l'alzina i aviat amb la ginesta... Ens podem descalçar i trepitjar la catifa groga. Segur que si som bons observadors, veurem una munió d'insectes amb les potes impregnades del polen groc, per anar d'alzina a alzina i així cada any podrem gaudir de les seves flors...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest any ha estar espectacular la caiguda de cop, de la flor de l'alzina.

      Elimina
  5. Ets la persona del món (de totes les que conec) que més entén de la natura... plantes, arbres, flors, ocells...
    Són uns coneixements preciosos.
    Recordo una vegada que vas explicar (fa molts anys) que el teu nét gran (llavors, petit hehe) havia vist un ocell i dit, amb tota naturalitat "una mallerenga" i que havies estat contenta, sabent que ho havia après de tu... ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, ho he trobat hehehe
      http://carmerosanas.blogspot.com/2012/03/recull-de-paisatges-coses-del-guillem.html

      Sóc genial Googlejant!! :-DDD

      Elimina
    2. No, no soc cap entesa de res, però m'agrada saber el nom de les coses. A vegades amb les plantes menys conegudes, he de buscar el nom quatre o cinc vegades perquè no me'n recordo, però m'agrada. És com fer col·lecció de paraules.

      Gràcies per trobar el post d'en Guillem. Recordava que era petit, però no que tingués tres anys. Ostres que petitó! Que bé. Tot un crack, en Guillem!

      Ara a per la Joana. Seu a terra al jardí i agafa coses i me les ensenya perquè li digui el nom: pedra, aglà, fulla de nesprer, fulla d'alzina, etc.... (al menys jo ho faig així, tant si era el que ella volia com si no). He, he, he...

      Elimina
    3. Segur que SÍ que és el que vol... i tant!! si et segueix passant coses és que li agrada com ho fas 😉😉😉😉

      Elimina
    4. Sí, ens anem entenent com podem, però cada vegada millor. Ara ja diu algunes paraules que es poden reconèixer si s'està al cas.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars