Begònies



Em reconec, 
encara que desdibuixada.
Sense trobar les paraules 
que em facin de mirall.



Comentaris

  1. La teva manera poètica de dir el que alguns ja anem dient fa un temps, que cada cop costa més explicar coses en aquest petit espai nostre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el meu cas i no estic segura que sigui ben bé el mateix, em costa trobar paraules aquí i a tot arreu...

      Elimina
  2. Una imatge, també parla... amb un idioma diferent , però no menys enriquidor !.
    Bona sort !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser per això que després de tant temps de no dibuixar, m'hinhevtornat a posar. Gràcies, és una idea consoladora.

      Elimina
  3. No t'infravaloris. M'encanta el que dibuixes/pintes. Aquest de les begonies el trobo encantador. Potser no hauria endevinat de quines flors es tractava, si et dic la veritat, però em sembla molt fi i elegant. I les teves paraules a mi em diuen moltes coses, coses que jo no sabria dir com tu, però cadascú te els seu estil i entre tots ens anem gaudint i enriquint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre tots ho fem tot i ens compensem i ens enriquim. Estic totalment d' acord. Gràcies, Laura!

      Elimina
  4. Imaginat la paraula Carme i s'hi reflectirà bellesa de colors suaus...
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Completament d'acord. Tinc un missatge a mitges des de fa dies perquè no em surten les paraules. Tot sembla poc oportú.
    Preciosa aquarel·la, com sempre.

    ResponElimina
  6. Jo ara mateix provo de fer un poema i no me'n surto...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si d'aquest desdibuixat, com jo dic, en poguéssim fer una obra impressionista, com ho dius tu, seria molt maco

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars