Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Hi ha dimecres molt durs. Hi ha quotidianitat molt plàcida.
ResponElimina(I viceversa).
Hi ha dimecres molt plàcids i quotidianitats molt dures... (i viceversa)
EliminaTens tota la raó, Xavier.
De vegades, aquests recers anhelats ens els ofereix la mateixa quotidianitat de la qual, doncs, no sempre cal fugir-ne però admeto que en llocs com aquest de la foto s'hi ha d'estar bé un dimecres i qualsevol altre dia de la setmana. :-)
ResponEliminaÉs ben cert, molt sovint la quotidianitat és ja un refugi per ella mateixa. Però sempre hi ha aquell moment que va bé d'escpar-se'n una mica.
EliminaSi s'assembla , només una mica a aquest, ja m'agrada !
ResponEliminaOi, que sí, Artur?
EliminaEl recer més acollidor, la poesia!
ResponEliminaAquest ja el portem posat sempre, Helena!!!
EliminaUn recer molt "cuqui" i tranquil...A més de Col·lecció de Moments al blog i pots afegir de Racons!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
M'agraden els racons, ja ho veus! Ho hauré d'afegir al nom del blog, he, he, he, com tu dius.
EliminaQuin racó més temptador per a trencar la quotidianitat, sigui dura o no!
ResponEliminaI s'hi menja molt bé, a més a a més...
EliminaSi no fos pels recers, físics i psicològics, què hi faríem?
ResponEliminaSón de gran ajuda, imprescindibles!
EliminaAquest racó sembla una casa de hobbits!
ResponEliminaDoncs que sàpigues que aquests hobbits cuinen molt bé!!!
Elimina