Recer (Fonda d'Orfes)


Quan tot és massa quotidià
(qualsevol dimecres)
i l'horitzó és tan a prop 
que ja quasi el pots tocar;
mira'm els ulls i escolta el xiuxiueig
de tants moments viscuts.
Trobarem la intensitat a cada mot
i la placidesa del recer més acollidor.

Comentaris

  1. Hi ha dimecres molt durs. Hi ha quotidianitat molt plàcida.
    (I viceversa).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha dimecres molt plàcids i quotidianitats molt dures... (i viceversa)
      Tens tota la raó, Xavier.

      Elimina
  2. De vegades, aquests recers anhelats ens els ofereix la mateixa quotidianitat de la qual, doncs, no sempre cal fugir-ne però admeto que en llocs com aquest de la foto s'hi ha d'estar bé un dimecres i qualsevol altre dia de la setmana. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert, molt sovint la quotidianitat és ja un refugi per ella mateixa. Però sempre hi ha aquell moment que va bé d'escpar-se'n una mica.

      Elimina
  3. Si s'assembla , només una mica a aquest, ja m'agrada !

    ResponElimina
  4. Un recer molt "cuqui" i tranquil...A més de Col·lecció de Moments al blog i pots afegir de Racons!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden els racons, ja ho veus! Ho hauré d'afegir al nom del blog, he, he, he, com tu dius.

      Elimina
  5. Quin racó més temptador per a trencar la quotidianitat, sigui dura o no!

    ResponElimina
  6. Si no fos pels recers, físics i psicològics, què hi faríem?

    ResponElimina
  7. Aquest racó sembla una casa de hobbits!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs que sàpigues que aquests hobbits cuinen molt bé!!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars