Façana a Canyelles
Tot pot ser u, la finestra tancada, guardant secrets rere els finestrons. El petit xiprer ben arrelat a terra, però que vol ser forn o vol ser casa de tant que s'hi acosta. L'enfiladissa que juga amb la reixa com si fos una part d'ella o uns barrots més.
Tot és u, perquè hi hauria una enyorança infinita en tota la placeta si un element manqués de sobte. Tot és casa, tot és llar, tot és acolliment perfecte.
Tot és poesia encara que, com en aquest cas, sembli prosa.
ResponEliminaGràcies, Xavier!
EliminaEl xiprer voldria ser forn, perquè els xiprers són com foc en La nit estrellada de Van Gogh, per exemple.
ResponEliminaSóc com una flama verda, que crema viva i ben amunt.
EliminaFins i tot el detall del fanalet fa que sigui una casa única i suposo que hi han posat reixes perquè els seus habitants si troben bé i només les plantes enfiladisses hi poden entrar per acompanyar e seu silenci!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Gràcies, M Roser! Reixes per protegir-se endins.
Elimina