Etiquetes
Publicat per

Roselles sobre el mur



Retallaré sobre el cel tots els anhels, per veure'ls bé.
Que brollin i creixin en una llibertat d'aire i de vent.
Faré ben grans, grans, grans, les roselles que m'acaronin el cor
i petites les argelagues que me'l podrien punxar.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. xavier pujol13 de juliol del 2019, a les 11:55

    Quin poema més bonic!! Com la foto.

    ResponElimina
  2. M. Roser13 de juliol del 2019, a les 19:00

    I tant, molt bonic... A més és molt curiós, perquè als marges i creixen més argelagues que roselles, que necessiten la companyia de la verdor! Segurament com que la Carme potser hi grimparia , calia que hi florís una planta que li acaronés el cor!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas14 de juliol del 2019, a les 13:11

      Hauríem de ser tots com roselles, suaus i bells, però hi ha massa persones dolentes, pitjors que les argelagues.

      Elimina
  3. Elfreelang14 de juliol del 2019, a les 12:41

    que creixin les roselles i les argelagues punxegudes minvin!

    ResponElimina
  4. Sergi15 de juliol del 2019, a les 11:20

    La bellesa que surt fins i tot en els moments més durs.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars