Papallones
Les papallones desperten mentre llegeixo i escric.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Vas veure l'últim programa de 'Natura Sàvia'? Explicaven coses molt xules sobre les papallones!
ResponEliminaQuina llàstima, no el vaig veure, ja el buscaré!
EliminaDevien voler veure què escrivies, Carme, per si parlaves d'elles. Que bonica, la primera!
ResponEliminaPotser sí, si jo pogués espiar el que elles senten, pensen o saben, també m'ho miraria.
EliminaLes papallones es veuen tan delicades i tan bellament ornamentades... són precioses. I la teua interpretació dibuixada molt maca.
ResponEliminaMoltes gràcies, noves flors! Les papallones són molt boniques i m'agraden molt, però també quan estan en forma d'eruga, algunes d'elles fan veritables desastres. La del gerani, la del boix, que ho deixen tot devastat.
EliminaVaig veure el reportatge a que es refereix el Xexu. El Quimi Portet o l'Albert Pla, veient l'aquarel·la comentarien els llavis de la papallona.
ResponEliminaCom diria Ofèlia Dracs, un somriure vertical.
El Quimi Portet, l'Albert Pla o en Xavier Pujol, he, he, he... mentre dibuixava no els vaig veure, un cop acabada la papallona jo també vaig veure els llavis en somriure vertical. 😄
EliminaCada cop se'n veuen menys. Quan em trobo una com la del primer dibuix, m'emociono i la segueixo mentre puc amb un somriure ben gran.
ResponEliminaPotser sí que disminueixen, però jo encara en veig força, potser perquè per les vacances passem molt de temps a l'aire lliure, a la muntanya.
EliminaPerò igualment faig com tu, les miro i les miro tant com puc. Recordo una vegada que en vaig veure un estol immens, un grup de papallones volant juntes, dotzenes, de color blau clar, em vaig quedar tan embadalida que no podia marxar d'allà, mirant cap a on havien volat, esperant a veure si tornaven. No van tornar. 😅
Que boniques que són les papallones, de vegades t'asseus un estona a reposar a la muntanya i se't posen a la mà, al cap...Sembla que els agradi la companyia de l'ésser humà si només les admirem. N'hi ha que tenen uns colors tan bonics que et quedes embadalida mirant-les, llàstima que siguin tan fràgils!
ResponEliminaBon vespre Carme, amb llamps , trons i pluja de música ambiental!
Fràgils i efímeres, potser per això ens semblen tan valuoses. On es deuen amagar quan plou com avui?
Elimina