Finestra a Ciuret
Mirar des de dins cap a fora,
per copsar més bé la bellesa.
Des del cor fins a l'infinit.
Des del ram de flors seques
als arbres de branques bellugadisses,
al bosc, a la muntanya, a l'horitzó.
I l'aire suau que ho refresca tot.
m'agraden les finestres , m'agraden les teves finestres, la dibuixada i la retradada, i m'agrada que els teus versos siguin la finestra que connecta el blog amb els altres blogs i amb el món
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree. Els versos com una finestra, és una imatge preciosa.
EliminaAquesta metàfora estesa és molt ben trobada. No podia ser menys per una imatge, tant dibuixada com en foto, tan estètica!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena! És com una mena de contemplació. Surts a fora i ho vius en directe, potser t'integres amb l'exterior. Des de dins les sensacions són ben diferents.
EliminaPreciosa la finestra amb el ram que mira el món de fora, fins a l'horitzó...A mi també m'agraden molt les finestres, tenen un encant especial, són un quadre fet de natura! Bonica la foto, bonic el dibuix...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Moltes gràcies M Roser! Moltes vegades ho he pensat això que dius. Hi ha finestres quecsón quadres preciosos. Bona nit, maca!
EliminaCarme, aquesta visió de finestra no se m'havia acudit. El dins cap a fora. Com si fossin els ulls, potser? O tu que et dónes, et mostres al món. Per mi la finestra és l'escletxa per on el món s'escola cap a dins . O el mirem o el deixem entrar. Són la llum. Són els ulls de la casa i si està habitada llueixen llum interior.
ResponEliminaÉs com els ulls del cor, mires, contemples i interpretes el món des de tu mateix. No és igual aquesta finestra amb el ram de flors seques que sense. No és igual mirar amb una actitud que amb una altra o que mirar sense interès, sense veure, sense deixar que ens arribi, la natura o les altres persones. Des de dins a fora com acollint.
EliminaSón la llum, i tant! deixem-la entrar. Són els ulls, obrim-los, acollim la claror de fora, com la casa l'acull i la deixa entrar.
Aire suau que ho refresca tot... quina sort...
ResponEliminaAquí dalt el 29 de Juliol, vam necessitar jerseis i jaquetes. Una gran sort... he, he, he... quin gust!
EliminaM'agraden moltíssim, tant la imatge com la pintura i les paraules. Copsar la bellesa!
ResponEliminaMoltes gràcies, rits. M'alegro que t'agradi. Crec que tots (tant si en som conscients com si no) en algun moment som "cecs" a la bellesa. Passem de llarg com si no ens digués res. Val la pena fixar els altres moments, quan la copsem i ens amara per dins.
EliminaUna aquarel·la refrescant. Amb la gerra a punt.
EliminaGràcies, Xavier!
Elimina