Peyre (Aveyron)
Potser m'hauria agradat la balma, tal com era.
O potser no hi hauria parat atenció.
Ara, en aquesta mig balma mig església, hi ha una barreja de sensacions.
Se sent encara l'olor de música.
I la claror és tan blanca com groga es va fent a l'ombra.
M'hi encanto, buscant la permanència del record.
Minúsculs llums ben repartits, ens parlen d'activitats nocturnes.
Petit concerts que imagino sentir.
La cova i el pont
Arrecerar-se o sortir.
Façana sobre la pedra
que de lluny crida, al pelegrí.
Les pedres antigues mirant l'arquitectura actual del que sembla el pont de Millau
ResponEliminaSí, i tant que ho és!!!
Elimina"...olor de música..." He quedat impregnat de rodones gregorianes.
ResponEliminaPotser em vaig confondre d'olor, però jo crec que sí que ho era... :)
EliminaÉs meravellós tot aquest indret, Carme! I a més s'hi deu estar fresquet! (És que ara mateix fa una calooor...)
ResponEliminaAmb això dels petits concerts m'has traslladat molts anys enrere, quan als estius no em perdia els concerts de la Vall de Boí, a l'església de Santa Maria de Taüll.
Ara mateix quan et contesto, també fa molta calooooor....
EliminaQuan hi vam estar feia fred, encara, però dona gust imaginar que s'hi deu estar fresquet. És una església petita, no hi deu cabre gaire gent, però deu ser bonic escoltar música aquí. No sé si tanta pedra deu anar bé pel so...
Quin lloc tan bonic, Carme! Digne de ser poetitzat com tu ho fas. Bon estiu.
ResponEliminaBona entrada d'estiu, novesflors!
EliminaHa de ser fantàstic passar una temporada en un lloc tan preciós...També he trobat curiosa la comparació entre les pedres antigues i el pont modern, que conviuen en bona harmonia...
ResponEliminaBona revetlla, Carme.
Fa bonic i tot aquesta bona convivència del pont i la balma!
Eliminales pedres parlen en silenci i si tinguessin veu dirien el que has escrit
ResponEliminaSi que parlen, Elfree, tens raó! Gràcies perles teves paraules boniques.
Elimina"La cova i el pont/ Arrecerar-se o sortir": heus aquí el problema.
ResponEliminaRomandre o avançar, quietud o moviment, calma o intensitat... aquesta qüestió té moltes maneres de plantejar-se o d'explicar-se.
EliminaAçò ha passat per no agranar el terrat de tant en tant. S'ha acumulat tanta pols que s'ha format una muntanya.
ResponElimina🤣😂🤣😂 gràcieser venir, Jp! I pel somriure.
EliminaI moltes felicitats pel teu sant, espero que estiguis passant un bon dia. Una abraçada.
Els teus posts sobre aquesta regió són les que ens han inspirat fer escapada al sud de França. no crec que arribem tan amunt. Ens quedarem a la Catalunya nord, si tot va bé.
ResponEliminaperò apuntada està!
Quan hi aneu, no us en penedireu. Però...
EliminaLa Catalunya nord també té llocs ben bonics: Elna, Cotlliure, Banyuls, Argelers, Ceret, Arles, les gorgues de la Fou... Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, Vilafranca de Conflent, la ova de Canaletes... no us l'acabareu.... ostres! he fet una barreja impulsiva dels primers llocs que m'han vingut al cap, i encara n'hi ha més, però ja paro...
M'has fet pensar en aquelles imatges de Jordània amb aquelles construccions excavades a la roca mateix. I això que no hi he estat.
ResponEliminaLes construccions excavades a la roca sempre són impressionants, tot i que fa de mal comparar. Clar que jo tampoc he estat a Jordània.
Elimina