Badalona by night
Hi ha la lluna
i el seu camí pel cel,
punt de trobada
de tants esguards.
També hi ha el mar
engolint la fosca,
reflectint clarors.
Pentagrama d'onades
amb notes de llum.
engolint la fosca,
reflectint clarors.
Pentagrama d'onades
amb notes de llum.
La serralada que amaga tants misteris
i la ciutat desperta
que amb brogit i fanals
deixa en pausa, la nit.
I sobretot hi ha l'aire,
aquest aire que ho uneix tot
que ens uneix, a cada alè.
Respiro aire,
respiro món.
Necessito l'aire per respirar-te.
Que boniques aquestes fotos de Badalona a la nit...Segur que les llums de les finestres pertanyen a la llar d' algú, que després d'un dia gris, dorm plàcidament als braços de Morfeu, i somnia que demà farà realitat alguna il·lusió!
ResponEliminaM'encanten les fotos dels pobles a la nit.
Bon cap de setmana.
A l'hora que jo feia les fotos, que era molt aviat, encara, crec que la ciutat s'esforçava en deixar en "pausa" la nit. Com si li digués, no vinguis encara, nit, espera't, encenem els llums i fem coses perquè encara no volem dormir, encara no és nit de veritat.
EliminaBon cap de setmana, M Roser!
com dirien els meus alumnes ( són majors d'edat però alguns i algunes no arriben als 25 ) estàs on fire ! belles imatges , precioses Carme ......com sempre poesia que les iguala o supera
ResponEliminaDeu ser la nit, o l'aire de la nit, Elfree, moltes gràcies, bonica!
EliminaQue bonica Badalona des de la teva perspectiva. Quins blaus , quin cel, quines llums! No m'estranya que t'inspiren aquests versos magnífics, Carme.
ResponEliminaMirar la terra des del mar, sempre fa goig, dona una visió diferent. El pont del petroli ens dona aquesta possibilitat. Gràcies, Glòria!
EliminaHas explicat poèticament una hora concreta, de transició entre el capvespre i la nit. I un punt concret, entre la platja i l'alta mar. La teva poesia és inesgotable Carme.
ResponEliminaGràcies Xavier, crec que fer versos m'alimenta... si no em surten, tinc la necessitat de buscar-los on sigui.
EliminaJo també necessito la senzillesa tant com l'aire que respiro.
ResponEliminaDoncs ja en som dues...
EliminaCom m'han recordat, algunes de les teves imatges, la pintura de Van Gogh del mar, els reflexos i la parella de vells! Tampoc és estrany que dos artistes coincideixin a l'hora de donar-nos la seva visió de les coses... Excel·lent, Carme!
ResponEliminaEl capvespre sempre és màgic, Montse! Moltes gràcies, bonica!
EliminaLa teua vena poètica no defalleix, noia ;)
ResponEliminaLa necessito... millor que d'una manera o altra pugui anar seguint...
Eliminal'entorn ja és maco de per si, però arreglat amb paraules encara llueix més.
ResponEliminaLes imatges i les paraules s'ajuden mútuament.
EliminaPerò què feies a la nit a Badalona? Que és molt perillós! Pensa que et podies trobar l'Albiol!
ResponEliminaHe, he, he, XeXu... m'has fet riure... doncs sí, no hi vaig gaire, però aquest dia hi era. A Badalona també hi ha gent molt maca i precisament són aquests els que vaig veure. Tinc un cunyat de Badalona i compensa de sobres els perills de la ciutat...
Elimina