Relats conjunts: La núvia i el nuvi - Opinions i punts de vista

Amadeo Modigliani, 1915, La sposa e lo sposo

- Senyor Modigliani, em sap greu dir-li, però aquest retrat de casament  m'ha deixat molt descontenta i molt decebuda. No m'esperava un resultat com aquest.
- No li agrada, senyora? Si que em sap greu... I puc fer alguna cosa per arreglar-ho?
- Doncs és molt fàcil, senyor Modigliani, torni'ns  a cadascun de nosaltres el nas que ens pertany.
- Però, però, però, senyora...  què vol dir-me amb això?
- Doncs, vull dir-li  que no m'agraden gens, en primer lloc si jo hagués tingut un nas com aquest, no m'hagués fet retratar mai dels mais. El trobo horrorós. Però no li tinc i vull el meu.  I en segon lloc, el meu marit i jo tenim els nassos molt diferents i vostè els ha fet iguals.
- Com que iguals?  vostè em perdonarà senyora però són ben diferents. Cadascú té el que li correspon. Vostè el té arremangadet, si em permet, i el senyor el té xato.
- Ah! i per això els ha fet tots dos punxeguts?
- No, no, punxeguts no són. Miri el seu marit, no el veu com li queda xafat? I el seu, senyora tan delicat i graciós...
- Arregli'ls!

L'endemà torna a mirar el quadre:



- Ooooh!!! Com és possible que me'l torni sense retocar res del que havíem quedat?
- Sense retocar, no, senyora, he refet els nassos de vostès i m'hi he estat moltes hores...
- Doncs els ha fet igual.
- Gràcies, em treu un pes de sobre, els he fet ben clavadets, el del senyor ben xato, el de la senyora arremangadet i preciós.
- No, els ha fet igual com estaven abans - diu la senyora, enfadada, marxant i deixant-lo amb la paraula a la boca.
- Deu ser que abans ja eren tal com havien de ser - diu l'artista en un murmuri a penes audible. Ja veig que no cobraré aquesta feina, casumdena, amb la de dies que m'hi he passat!

Comentaris

  1. Molt bo, CARME. Ja és veu que, quan tot és qüestió de nassos, és impossible posar-se d'acord. :-))

    ResponElimina
  2. Que divertit que els personatges d'un quadre parlin amb l'autor; la veritat és que els nassos sassemblen una mica he, he...

    Saps que m'han aparegut tres posts teus a la vegada? Això de la tecnologia!

    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot són maneres de veure-ho, tu ho veus com la senyora, i l'artista no hi està d'acord!

      Elimina
  3. Amb nas xato o arramangadet, en Modigliani tenia molt bon olfacte per l'art.
    I tu, Carme per interpretar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho feia molt bé, a mi m'agrada molt! Jo només he fet una broma...

      Elimina
  4. Ja té nassos la cosa eh.... espero que no sigui causa de divorci les peripècies que passin el xato i l'arremangadeta per culpa del quadre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El xato s'ho prenia amb filosofia i es veu que va deixar que l'arremangadeta se les tingués amb el pobre pintor.

      Elimina
  5. pobre pintor .....ningú es veu realment tal com el veuen els altres ....qüestió de nassos o de realitats

    molt bon relat Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... estava agobiat, pobre! Ell ho tenia claríssim! Com pot ser que no vegi que han quedat clavats?

      Elimina
  6. Home, com li pot discutir a l'artista, però si segur que són clavats!

    ResponElimina
  7. El nas és una cosa tan orgànica... i el pintor l'ha convertit en una de tan abstracta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la senyora era de les que sempre volen tenir raó... he, he, he...

      Elimina
  8. Mai es pot contradir un artista. Sempre es surten amb la seva!

    ResponElimina
  9. Es veu que no han visitat els miralls del Tibidabo per poder arribar a ser menys estirats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars