Relats conjunts: La núvia i el nuvi - Opinions i punts de vista
Amadeo Modigliani, 1915, La sposa e lo sposo |
- Senyor Modigliani, em sap greu dir-li, però aquest retrat de casament m'ha deixat molt descontenta i molt decebuda. No m'esperava un resultat com aquest.
- No li agrada, senyora? Si que em sap greu... I puc fer alguna cosa per arreglar-ho?
- Doncs és molt fàcil, senyor Modigliani, torni'ns a cadascun de nosaltres el nas que ens pertany.
- Però, però, però, senyora... què vol dir-me amb això?
- Doncs, vull dir-li que no m'agraden gens, en primer lloc si jo hagués tingut un nas com aquest, no m'hagués fet retratar mai dels mais. El trobo horrorós. Però no li tinc i vull el meu. I en segon lloc, el meu marit i jo tenim els nassos molt diferents i vostè els ha fet iguals.
- Com que iguals? vostè em perdonarà senyora però són ben diferents. Cadascú té el que li correspon. Vostè el té arremangadet, si em permet, i el senyor el té xato.
- Ah! i per això els ha fet tots dos punxeguts?
- No, no, punxeguts no són. Miri el seu marit, no el veu com li queda xafat? I el seu, senyora tan delicat i graciós...
- Arregli'ls!
L'endemà torna a mirar el quadre:
- Ooooh!!! Com és possible que me'l torni sense retocar res del que havíem quedat?
- Sense retocar, no, senyora, he refet els nassos de vostès i m'hi he estat moltes hores...
- Doncs els ha fet igual.
- Gràcies, em treu un pes de sobre, els he fet ben clavadets, el del senyor ben xato, el de la senyora arremangadet i preciós.
- No, els ha fet igual com estaven abans - diu la senyora, enfadada, marxant i deixant-lo amb la paraula a la boca.
- Deu ser que abans ja eren tal com havien de ser - diu l'artista en un murmuri a penes audible. Ja veig que no cobraré aquesta feina, casumdena, amb la de dies que m'hi he passat!
Molt bo, CARME. Ja és veu que, quan tot és qüestió de nassos, és impossible posar-se d'acord. :-))
ResponEliminaImpossible fer canviar d'opinió a ningú! ;)
EliminaQue divertit que els personatges d'un quadre parlin amb l'autor; la veritat és que els nassos sassemblen una mica he, he...
ResponEliminaSaps que m'han aparegut tres posts teus a la vegada? Això de la tecnologia!
Bon vespre, Carme.
Tot són maneres de veure-ho, tu ho veus com la senyora, i l'artista no hi està d'acord!
EliminaHa, ha, ha, aquests artistes...
ResponEliminaVan a la seva... ;D
EliminaPerò l'art ha de ser així. En cas contrari, que vagen al fotògraf del barri.
EliminaPer descomptat... només és una broma.
EliminaAmb nas xato o arramangadet, en Modigliani tenia molt bon olfacte per l'art.
ResponEliminaI tu, Carme per interpretar-lo.
Ho feia molt bé, a mi m'agrada molt! Jo només he fet una broma...
EliminaJa té nassos la cosa eh.... espero que no sigui causa de divorci les peripècies que passin el xato i l'arremangadeta per culpa del quadre.
ResponEliminaEl xato s'ho prenia amb filosofia i es veu que va deixar que l'arremangadeta se les tingués amb el pobre pintor.
Eliminapobre pintor .....ningú es veu realment tal com el veuen els altres ....qüestió de nassos o de realitats
ResponEliminamolt bon relat Carme!
He, he, he... estava agobiat, pobre! Ell ho tenia claríssim! Com pot ser que no vegi que han quedat clavats?
EliminaHome, com li pot discutir a l'artista, però si segur que són clavats!
ResponEliminaSegur que l'artista tenia raó, no en dubto gens...
EliminaEl nas és una cosa tan orgànica... i el pintor l'ha convertit en una de tan abstracta!
ResponEliminaI la senyora era de les que sempre volen tenir raó... he, he, he...
EliminaMai es pot contradir un artista. Sempre es surten amb la seva!
ResponEliminaHe, he, he... deu ser ella que no s'agrada tal com és!
EliminaEs veu que no han visitat els miralls del Tibidabo per poder arribar a ser menys estirats.
ResponElimina