Un vermell potent que destaca sobre els altres colors, però que alhora i per contrast també els dona valor. Ens enduem el roig, però admirem el conjunt perquè l'un sense els altres o els altres sense l'un no serien el mateix.
En mig de tot es queda el roig. En mig del meu cos, em batega el roig. El cor fa córrer dins meu el roig. Per mi és vida el roig. Sense el roig, ma vida, seria cendra però en els darrers instants una cendra de color roig. Després qui sap si... Em salvaria de la foscor el roig?
A mi també m'agrada molt, el poema i la pintura. La paraula "roig" té força per si sola, i la seva repetició genera molt de sentiment. Aquest "m'enduc el teu roig/ sense prendre'n ni una engruna" és el que fem amb el teu poema, saber-lo veure sense haver-lo compost.
És on van primer els ulls, què sol ser allò que t'impacta més... una vegada que l'has vist, vas veient tot el que l'envolta i, encara que t'agradi, sempre et quedes amb la primera emoció.
Un vermell potent que destaca sobre els altres colors, però que alhora i per contrast també els dona valor. Ens enduem el roig, però admirem el conjunt perquè l'un sense els altres o els altres sense l'un no serien el mateix.
ResponEliminaBon cap de setmana!!
Ben bé aicí, Mc. Una interpretació perfecta del que jo volia dir.
EliminaBon diumenge!
En mig de tot es queda el roig.
ResponEliminaEn mig del meu cos,
em batega el roig.
El cor fa córrer dins meu el roig.
Per mi és vida el roig.
Sense el roig, ma vida,
seria cendra però en els darrers instants
una cendra de color roig.
Després qui sap si...
Em salvaria de la foscor el roig?
Molt possiblement ens pot salvar de la foscor. El roig és molt potent.
Elimina¡Me gusta!!!!
ResponEliminaUn abrazo.
Moltes gràcies, Erik!
EliminaUna abraçada.
A mi també m'agrada molt, el poema i la pintura. La paraula "roig" té força per si sola, i la seva repetició genera molt de sentiment.
ResponEliminaAquest "m'enduc el teu roig/ sense prendre'n ni una engruna" és el que fem amb el teu poema, saber-lo veure sense haver-lo compost.
Boníssima interpretació, Helena. Moltes gràcies!
EliminaAquest roig és ple d'emoció
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaÉs on van primer els ulls, què sol ser allò que t'impacta més... una vegada que l'has vist, vas veient tot el que l'envolta i, encara que t'agradi, sempre et quedes amb la primera emoció.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Una altra boníssima interpretació de les meves paraules. Ben bé això.
EliminaAferradetes, bonica!