Mar a Sant Martí d'Empúries

´-

Contemplo i sento.
A recer.
El teu batec i la intensitat.
El so que em ressona endins.
El blau dels dies.
L'escuma dels somnis.
Em sembla esperar,
però no espero.

Comentaris

  1. Com un mariner de tornada a port.
    Bon conjunt el d'avui ;)
    Bon mes de Maig !.

    ResponElimina
  2. Ni esperar, ni dir, ni fer... tan sols sentir.
    Què bonic tot!

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
  3. A refugi dels meus somnis,
    m’acompanya el teu batec,
    el seu ressò colpejant en el cos
    seguin el ritme del dia
    amb anades i tornades,
    veient el ball dels núvols
    pintant de colors el blau d’un cel
    que juga a cuita i amagar amb la mirada
    que deixem anar de tant en tant.
    No vull deixar escapar més el temps,
    tocaré les ones amb les mans,
    esperant que vinguis
    i m’ajudis a eixugar-les amb l’escalfor
    de les galtes en la meva pell.

    ResponElimina
  4. Θάλαττα! θάλαττα! ;-)

    Ein feines Gedicht zum Meeresrauschen.
    Gefällt mir sehr, Carme.
    Den Frieden der Nacht
    *
    iEl mar! iEl mar!

    Un bon poema sobre el so del mar.
    M'agrada molt, Carme.
    La pau de la nit

    ResponElimina
  5. Canten les ones
    versos que vull escriure.
    Callada la nit

    ResponElimina
  6. "Si esperes i no et canses d’esperar", deia Kipling. Jo sí que espero, i molt. D'il·lusió també se'n viu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i molt bé es viu... la il·lusió és fonamental per a viure bé.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars