Els arbres s'emmirallen


La nuesa és el seu vestit d'hivern.
S'aboquen sobre el riu i ell els retorna la imatge.
L'aigua és calma i el reflex nítid.

Jo també porto vestit d'hivern. 
D'hivern i d'absència.
I no tinc riu que m'emmiralli
i els meus somnis sovint perden nitidesa.

Però no em quedaré a la superfície de cap mirall.
Em capbusso endins,  
en la seguretat que sento quan tot esdevé més i més incert. 

Comentaris

  1. El mirall és una il·lusió. Els somnis poden esdevenir reals.

    ResponElimina
  2. Com bé diu en Xavier, el desig es farà somni i ell el farà realitat.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els vostres punts de vista, són molt positius, gràcies!
      Salut, Artur!

      Elimina
  3. Los espejos siempre me han dado cierta grima, nunca se esta seguro de que lo que hay al otro lado sea.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi els miralls d'aigua (només els d'aigua, els atres no) m'enamoren.

      Una abraçada.

      Elimina
  4. Amb el fred d’aquest hivern,
    no més el silenci i l’absència
    em cobreixen la nuesa de l’ànima.
    I la boira d’aquets dies és el mirall
    on la vida e reflexa dia a dia.

    Com l’arbre desfullat i de blanca pell
    el cos em guarda suau l’alè
    i m’entra i em surt rítmicament
    per continuar viu.

    L’hivern també és vida
    i en la mirada del reflex
    ja sigui sobre les aigües d’un riu,
    en un mirall heretat de temps passats,
    en la ombra d’una boira
    que ressona en la pell a cada moment.
    El fred constant que marxa i torna,
    ens fa tremolar com la vida mateix,
    més tard en tornarem a parlar.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hivern també és vida, i sentir el fred i poder-se abrigar ben abrigats m'encanta. I la seva calma i la seva pausa també.

      Elimina
  5. Tot i veure l'hivern en les teves paraules, els versos finals són un crit d'esperança.

    Preciosos aquests reflexes al riu.

    Aferradetes càlides, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre ens hem de deixar una sortida... encara que sigui el punt de vista final.

      Gràcies, Paula. Aferradetes, bonica!

      Elimina
  6. "I no tinc riu que m'emmiralli": jo crec que la poesia és el millor mirall. Tant si és nítid com si no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Helena. Si t'ho mires així està molt bé.
      Jo no li acabo de trobar, deu ser que no m'emiralla prou, la meva poesia.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars