El record del capvespre, de tants colors suaus i intensos a la vegada, el calfred, la intensitat i la malenconia, l'enyor de l'emoció viscuda, ens acompanyarà tota la nit, la llarga nit, perquè no sigui tan fosca.
A mi també m'ho sembla: el capvespre (o l'horabaixa, una de les meues paraules preferides) i el seu record sempre ajuda a contradir la nit, que deia Vinyoli. I aquesta, al remat i encara que se'ns faça de vegades massa llarga, a preparar la nova albada.
(l'altre dia vaig descobrir per casualitat això de l'opacarofília, que no ho havia sentit mai; i deixant de banda que potser no caldria posar-li nom a tot, em declare decididament malalt...)
Tens raó, Pep, una cosa ens porta a la següent... i ens permet de recordar tot allò de bo que hem viscut i també de reviure-ho i emportar-nos-ho amb nosaltres, nit enllà i també fins el dia més enllà encara.
No havia sentit a dir mai això de l'opacarofília. Estem d'acord que no caldria posar nom a tot, però finalment compartim aquesta "fília". A mi m'agraden molt les postes de sol i tinc la sort que casa meva mira cap a ponent.
Es desdibuixa l’horitzó en els colors del capvespre un xic més lluminós a cada jorn. Els ulls i el cor, s’embriaguen amb el goig d’aquest cel llunya i preciós, i mentre el nas i les orelles s’assemblen amb el color a certes parts vermelloses del que veiem, el cor s’infla d’emoció, i voldrà recordar després en les fosques hores de la nit, aquells colors que ens ha regalat, tot silent el cel, abans, que el sol hagi anat a dormir.
No sé contestar-te pas... però les teves preguntes no sembla que busquin resposta, sinó més aviat volen mantenir el misteri que envolta tant aquest moment del dia, com les paraules que l'anomenen.
Es fonen els colors del dia vers un clarobscur que s’endureix per arribar a ser fosc, negra nit. Rere deixa els núvols pintats de vermell i gris. Les flors s’acoten i van tancant la paradeta de les fulles esperant un demà que arribarà matiner. Clouen els ulls les darrers mirades amb llum natural i s’encenen llums brillant de colors per tot arreu. Mires per la finestra cercant qui manca, la gola es prem un xic més esperant quelcom que potser no arribarà, ja ho ha fet el capvespre, sa hora baixa de les emocions que el dia ha guardat. Descansa la angoixa sota el capçal del coixí i permet somiar alguna de les il•lusions que guardes dins. Gaudeix dels colors que s’apaguen i mira de no fer-ho tu amb ells.
Es una hora única.
ResponEliminaBesos
Que deixa empremta!
EliminaUna abraçada.
De vegades ni amb tot el que hem viscut podem impedir que la nit sigui tan fosca...
ResponEliminaBonic capvespre, preciosa.
Aferradetes ben fresques.
Però no podem deixar d'intentar-hi, de provar de donar-nos llum amb tot allò que hem viscut.
EliminaMoltes gràcies, bonica!
Aferradetes d'hivern que ja ha arribat...
És una bona manera d'acomiadar el dia. I de donar la benvinguda a la nit.
ResponEliminaSempre ens les hauríem de mirar, les postes de sol i a vegades passo molts dies que no en veig cap.
EliminaA mi també m'ho sembla: el capvespre (o l'horabaixa, una de les meues paraules preferides) i el seu record sempre ajuda a contradir la nit, que deia Vinyoli. I aquesta, al remat i encara que se'ns faça de vegades massa llarga, a preparar la nova albada.
ResponElimina(l'altre dia vaig descobrir per casualitat això de l'opacarofília, que no ho havia sentit mai; i deixant de banda que potser no caldria posar-li nom a tot, em declare decididament malalt...)
Tens raó, Pep, una cosa ens porta a la següent... i ens permet de recordar tot allò de bo que hem viscut i també de reviure-ho i emportar-nos-ho amb nosaltres, nit enllà i també fins el dia més enllà encara.
EliminaNo havia sentit a dir mai això de l'opacarofília. Estem d'acord que no caldria posar nom a tot, però finalment compartim aquesta "fília". A mi m'agraden molt les postes de sol i tinc la sort que casa meva mira cap a ponent.
Es desdibuixa l’horitzó
ResponEliminaen els colors del capvespre
un xic més lluminós a cada jorn.
Els ulls i el cor,
s’embriaguen amb el goig
d’aquest cel llunya i preciós,
i mentre el nas i les orelles
s’assemblen amb el color
a certes parts vermelloses
del que veiem,
el cor s’infla d’emoció,
i voldrà recordar després
en les fosques hores de la nit,
aquells colors que ens ha regalat,
tot silent el cel, abans,
que el sol hagi anat a dormir.
qui sap si...
Ens els enduem cap a la nit...
EliminaPer què deu ser que la paraula capvespre, com horabaixa, és tan maca? Per què les postes de sol voldríem que no s'acabessin mai?
ResponEliminaNo sé contestar-te pas... però les teves preguntes no sembla que busquin resposta, sinó més aviat volen mantenir el misteri que envolta tant aquest moment del dia, com les paraules que l'anomenen.
EliminaEs fonen els colors del dia
ResponEliminavers un clarobscur
que s’endureix per arribar a ser fosc,
negra nit.
Rere deixa els núvols pintats
de vermell i gris.
Les flors s’acoten
i van tancant la paradeta
de les fulles esperant un demà
que arribarà matiner.
Clouen els ulls les darrers mirades
amb llum natural i s’encenen llums brillant
de colors per tot arreu.
Mires per la finestra cercant qui manca,
la gola es prem un xic més
esperant quelcom
que potser no arribarà,
ja ho ha fet el capvespre,
sa hora baixa de les emocions
que el dia ha guardat.
Descansa la angoixa
sota el capçal del coixí
i permet somiar alguna
de les il•lusions que guardes dins.
Gaudeix dels colors
que s’apaguen i mira
de no fer-ho tu amb ells.
qui sap si...