El coll de la creueta


Malgrat que els peus no em porten gaire, vaig arribar al coll.
Vaig barrejar-me amb les herbes, sentint la terra.
I feia sol, i una mica d'aire. Hi havia flors i molt silenci.
Sempre, l'instant em ve a salvar.

Comentaris

  1. Hola.

    Perdona, mai abans havia obert els missatges de blogger. No sé com es contesten ;-) Tens el meu correu mariusdepedro@gmail.com per si em vols comentar alguna cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Màrius! Perdona'm tu, però ara no recordo a quin comentari et refereixes. Moltes gràcies pel teu correu...

      Elimina
  2. Uns instant preciós, barrejar-se amb la natura.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre la natura ens aporta molta pau i molta riquesa personal i emocional.

      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  3. L'absoluta felicitat d'un instant, Carme. Res de més gran.

    ResponElimina
  4. Me encanta estar así entre la hierba.

    Besos

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars