Barraca de camp


El mur i la història.
La cabana, la porta i la feina dels homes.
Els arbres florits i el moment present.
Les pedres i el silenci.
L'instant i l'oblit.

L'indret i la presència.
La vida i el no res.

Comentaris

  1. Ho pot ser tot o no ser res.

    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho penso bé, gairebé qualsevol cosa pot ser tot o pot noser res, depèn de com ens la prenem.

      Aferradetes, Paula!

      Elimina
  2. Unes i altres, son la petjada que deixen homes i natura...tots estem vius :)
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara estem vius i ara som el no res... a vegades sembla que formem una unitat amb la natura i a vegades sembla que només vulguem destruir-la.
      Salut, Artur!

      Elimina
  3. Les eines, per treballar el camp, per pintar, per escriure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per quasi tot es necessiten eines i les eines, a vegades també ens omplen de vida.

      Elimina
  4. Pues sí, ya se sabe... Como el cristal

    Besos

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. Amb l'aplicació de dibuix més senzilla que hi ha: el Paint de l'ordinador.

      Elimina
  6. La conjunció "i" que es repeteix és molt més positiva que un "o". Fas pensar molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per força havia de ser una i, perquè són conceptes molt relacionarts i que van junts, per la meva manera de veure.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars