Cellers excavats a la roca de l'Abadia de Sant Hilari a Verzeille


Tenim, ben endins,
a les caves més profundes,
el vi més bo.
Només els que sabem on és
podrem tastar-lo.

Comentaris

  1. Una cava en una cova. :-))

    Sembla un lloc impressionant, ens estàs descobrint uns indrets genials.

    ResponElimina
  2. No sabíem on era. Ara tenim una pista per trobar, i tastar, el vi més bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, he, he, he... aquí donant pistes, perquè el pugueu trobar...

      Elimina
  3. Segurament són tan bons, perquè es conserven en un ambient idoni i bonic.
    Molt curiós tot plegat.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu comentari sí que n'és de bonic!

      Aferradetes, Paula!

      Elimina
  4. Quina exclusivitat, Carme !...tu saps el lloc secret ! heheheh
    Bon cap de setmana !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina malaguanyada exclusivitat, he,he, he... si sabessis que jo quasi mai no bec vi, ni cap altre beguda alcohòlica?
      A vegades els poemes enganyen una mica...
      Bon diumenge, Artur!

      Elimina
  5. Endevina on ha anat el meu comentari?.🤭

    Aferradetes amb aigua, avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rescatat! No sé que els hi hem fet a aquesta gent de Blogger, però o a tu o a mioens tenen mania... he, he, he...

      Aferradetes, plujoses per aquí també.

      Elimina
  6. M'agrada moltíssim, com em passa sovint amb tu! Jo tampoc sóc gens superficial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena, per trobar tresors no es pot ser superficial... sempre s'amaguen.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars