Relats conjunts: Rafael Barradas, 1919, Juguetes

Rafael Barradas, 1919, Juguetes

-  A veure mainada, què és tot aquest escampall?  Voleu fer el favor de recollir les joguines?
- No,  mare, no podem,  a més a més aquest escampall no l'hem pas fet nosaltres.
- D'excuses sempre en teniu moltes, trapelles,  si no l'heu fet vosaltes, ja em direu qui l'ha fet?
- En Rafel!
- Quin Rafel?
- En  Rafael Barradas,  ha dit que així quedava molt artístic i que vindria demà a pintar un quadre  de les nostres joguines,  que no toquéssim res de com està.

La mare es va pensar que li prenien el pèl  i ja es disposava a recollir la primera joguina, ella mateixa, quan va pensar que no, que no, que sempre els acabava resolent ella mateixa les seves coses i que ja n'hi havia prou.

- Doncs ja us ho fareu,  si demà passat que s'ha de netejar l'habitació no està recollida, us ho llençaré tot a les escombraries.
- Mare!  és que no sabem si ja haurà acabat el quadre...

L'endemà al vespre quan la mare va anar a l'habitació per veure si ja havien recollit,  es va trobar  un noi,  jove, però adult,  recollint les joguines del seus fills.  En veure-la se li va dirigir educadament:

- Seyora, molts gràcies per la paciència i per deixar-me pintar les joguines dels seus fills. Ha quedat un quadre  tal com jo el volia.  
- Reculli, reculli  i miri-se-les bé,  perquè no n'ha encertat ni una.  Ni les joguines s'assemblen de res a les que vostè ha dibuixat,  ni  les cares dels meus fills tampoc.  Només vostè  s'ha pintat bé,  amb aquest barret ridícul i el bigoti.  Quan acabi de recollir avisi que els nens han d'anar a dormir aviat,  espavili's!

Comentaris

  1. Em sembla que aquesta mare és més figurativa que abstracta i, per això, no li acaba de fer el pes la pintura moderna. :-DD

    Molt divertit, Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser estava enfadada perquè els seus fills, que ella troba tan bufons, no han quedat afavorits… he, he, he….

      Elimina
  2. Ai, les joguines, sempre al mig!. Aquesta conversa ja no la recordava.🤭
    A aquesta mare només li interessava que estigués tot recollit... crec que ni va mirar bé el quadre.
    Has tingut una bona idea.😉

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he… i tant que la recordaves, 😂🤣segur que sí, aquesta conversa queda gravada al cervell de les mares per tota la vida. Segur que no el va mirar bé, ella anava per feina i no per pintures…

      Gràcies, Paula, Aferradetes!

      Elimina
  3. Vaja ! Aquí ningú s'escapa de rebre, eh ! Una mare 100 x 100 !! :D

    ResponElimina
  4. Es que las madres eternas tienen fijación con la limpieza y el orden.
    Salud

    ResponElimina
  5. Em posos en el lloc dels infants. Quan jo era petit els meus germans i jo sempre teníem el "quarto" de jugar desendreçat... pobre mare, com s'esgargamellava.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un conflicte d'interessos irresoluble en qualsevol generació.

      Elimina
  6. Molt original la teva història, Carme!

    ResponElimina
  7. Al pobre pintor va tenir un goig sense alegria, perquè no li van saber apreciar el quadre...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les mares, ja se sap, van a la seva… els pintors també!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars