Ombres de vent
El vent escampa
ombres a contraona.
Un mar de plom.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Has captat el vent invisible, amb la càmera i amb la ploma.
ResponEliminaGràcies, Xavier, invisible és, però els seus efectes es noten tant sobre l'aigua com a la pell. I a les orelles...
EliminaI jo diria que també l'has captada amb l'oïda!!!
ResponEliminaBon cap de setmana, que dormirem una hora més, oi?
També, la càmera ha captat el so...
EliminaOstres! Avui m'han dit el contrari i jo sense, pensar-hi, m'ho havia cregut, però tens raó tu, dormirem una hora més.
La Mar es relaxa
ResponEliminai es deixa pentinar....
Pentinat d'ombres bellugadisses.
EliminaEl mar pesa, és de plom, el vent no, i les ombres tampoc. Tots dos elements a contraona, a contracorrent.
ResponEliminaAquest haiku tan curt fa pensar molt! Portes una bona ratxa darrerament!
La lleugeresa del vent i de les ombres, superficial, amaga bastant la pesantor de plom del mar.
EliminaSi miraves mar endins feia l'efecte de ser de plom del tot, gris i quiet, com si no es pogués moure, si miraves a la vora els efectes del vent eren ombres grises que avançaven a contraona molt ràpidament. Un contrast que cridava molt l'atenció. I hipnotitzava com les flames bellugadisses del foc.
La màgia bellugadissa del mar. El plom es fa pesat amb el soroll del vent. A contra!
ResponEliminaMoviments i contrastos, colors i sons, textures i vent... gràcies, Teresa!
Elimina