El tumor de Toni Soler
Toni Soler
M'ha agradat molt aquest llibre, escrit amb una sinceritat i una senzillesa impressionants. En Toni Soler ens parla de l'adolescent que va ser i de com aquest adolescent va viure la malaltia i la mort del seu pare. Inevitablement, parla també de la seva mare, l'escriptora M Carme Guasch.
Sí que parla del tumor, de la malaltia i de la mort, però no és un llibre trist, sinó molt honest i molt tendre.
Escrit després de molts anys, quan en Toni tenia l'edat en la qual el seu pare va emmalaltir. Amb molts records per entremig, i també molts oblits o desconeixements.
Sempre ens acaba fent recança tot el que no hem pogut o sabut recollir dels nostres pares. En això m'identifico molt amb ell. Els aprofitem poc mentre els tenim.
Sempre ens acaba fent recança tot el que no hem pogut o sabut recollir dels nostres pares. En això m'identifico molt amb ell. Els aprofitem poc mentre els tenim.
En una entrevista en Toni Soler va parlar d'aquest llibre. Un bon plantejament, tot i explicar unes circumstàncies dramàtiques per a un adolescent.
ResponEliminaEstà molt bé, ben plantejat i ben escrit.
EliminaNo l'he llegit però estic molt d'acord amb la teva frase final. Hi ha persones, sobretot els pares, que com sempre hi són pensem que hi seran sempre... fins que ja no hi són.
ResponEliminaBen bé així, Després de molts anys que ja no els tinc, encara penso algunes coses que m'agradaria preguntar-los-hi. Al pare o a la mare, coses ben diferents...
EliminaComento aquí perquè aquesta frase final i el que dieu m'ha fet pensar en el post que vaig fer fa uns dies, en que m'adonava que els pares comencen a patir problemes de salut i els haurem de seguir de prop. No tinc massa intenció de llegir el llibre, però tractant-se d'aquest tema, no tinc cap dubte que és tal com el descrius.
EliminaDoncs, XeXu, ja sé que l'experiència dels altres no serveix mai, però ara, no em sé estar de dir-te que aprofitis mentre els tinguis, per recollir tot el que puguis d'ells, de la seva memòria, dels seus records, de les seves informacions sobre les coses que t'interessin. Sobre la teva vida i la seva, principalment. Quan som joves, tots ens en desentenem molt, quan som de mitjana edat, prou feina tenim amb les nostres coses, feines, fills i responsabilitats (fins i tot amb ells mateixos, com ara et planteges tu) i quan ens n'adonem o ja no hi són o ja recorden poc...
EliminaPerdona, no vull dramatitzar, però és que el temps passa volant...
No n'he llegit res del Toni Soler, però m'agrada aquesta reflexió sobre la bondat...
ResponEliminaI és veritat que quan tenim els pares no els hi fem massa cas i quan ja no hi són ens penedim de no haver aprés més coses de la seva experiència.
Bon diumenge Carme.
Hagués pogut triar qualsevol altra frase que fes més referència al seu pare, però aquesta sobre la bondar em va agradar molt. La vaig trobar molt certa i molt real. Bon diumenge M Roser!
Elimina