Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDH9CqaRSqyQJFu4ZvdVrXNd_FMzAviah2SQMEG2VyBpwZY0XY_EIiNc9aPKCZO4R5osCyf22Vjwjlwo9i9WELhxakiXVNs7ytwaX2AssrqaJQt8pC-Hlp65ShexA3LHqUfC83glbdR-DYP7mACtMm0uDyHoM5Vah1secKhWpxTDRsSgcz-TE5gX7EKK4/w640-h640/Atrapada%20sota%20la%20pluja.jpg)
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Preciós!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Noves Flors!
EliminaUn poema acolorit i aromàtic. La torre té bona vista, i tu ens la fas arribar amb les teves paraules.
ResponEliminaMirar des d'un lloc enlairat sempre dona un punt de vista privilegiat...
EliminaSobretot la segona tanka, Carme, la trobo bellíssima! I l'aquarel·la també!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Montse... l'he modificat una mica, perquè l'últim vers tot i que respectava la mètrica, perdia el ritme...
EliminaJo també. La segona, Carme. Ja torno. I l'aquarel·la, és clar.
ResponEliminaMoltes gràcies, Jordi! Contenta que tornis...
EliminaSi et passa tot això que dius en aquests bonics versos, què més pots demanar una freda tarda d'hivern?
ResponEliminaPetonets, Carme.
Gràcies, M Roser!!! Petonets...
EliminaLa primera part, m'hi sento tan identificada... Aquest el recordaré.
ResponEliminaMe n'alegro molt, Helena, és bonic compartir sentiments.
Elimina