La capseta de tresors - 3 - Roure que no vol marxar de la tardor



- Ja és hivern, roure, què fas amb totes les fulles a les branques?
- I què que sigui hivern? que no veus de quin color les tinc, les fulles?
- Les tens de color de tardor... no creus?
- Sí el color dura tota la tardor i tot l'hivern... color de tardor i d'hivern.
- No, roure, no, a l'hivern els arbres de fulla caduca quedeu despullats per protegir-vos millor del fred. A hores d'ara no hauries de tenir ni una sola fulla.
- Amb aquest solet, que fa, m'agrada tenir les fulles a punt per a rebre'l. 
- Són boniques les teves fulles al sol d'hivern.
- Ho veus?  Quan són seques, ja no hi ha perill de gelades, no hi ha cap risc. Puc mantenir el meu vestit de tardor tot l'hivern.
- Et vindré a veure al final d'hivern a veure com tens les fulles i a veure com t'ho fas amb les fulles velles i els borrons nous.
- Vine quan vulguis, jo em quedo amb el vestit de tardor fins que la primavera em vagi teixint el nou vestit d'estiu.  
- Quants colors hi veig en les teves fulles, impossible comptar-los  i descriure'ls. Me les emporto a la capseta dels tresors.

Comentaris

  1. Aquesta capseta comença a estar plena. Però estic segur que encara hi posarem tresors que aniràs trobant, com aquest diàleg.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha tresors petits o immensos a la natura... prou que ho saps, que els caces sovint d'un bon clic!

      Elimina
  2. Esplèndid tot l'any, el roure, amb fulles verdes i tendres o seques i daurades.
    Encantador diàleg.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria! Els roures sempre són preciosos!

      Elimina
  3. No sé si saguantaran tot l'hivern les fulles dalt del reure...
    És curiós però l'altre dia amb uns nens de l'escola, ens miràvem les acàcies del patí( de fulla caduca) i moltes encara tenien alguna fulla verda i moltes de marrons, en canvi d'altres estaven ben despullades, però és clar l'hivern fa poc que ha cmençat i amb la caloreta que va fer els darrers mesos...
    Molt bonic el diàleg!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta tardor ha estat una mica estranya. Això que expliques, jo ho he vist a molts arbres. No ha fet aquell esclat de colors tan espectacular com altres anys. Suposo que depèn de com van les temperatures. Gràcies M Roser.

      Elimina
  4. Aquest arbre és un nostàlgic, eh? A mi tampoc m'entusiasma l'hivern, m'agrada la imatge de la primavera teixint el vestit d'estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de la nostàlgia de l'arbre segur, segur que és culpa meva... he, he, he...

      Elimina
  5. Ets col·leccionista no solament de moments sinó de tresors de tota mena. I sempre fan goig les teues particulars col·leccions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, novesflors, sempre se'm fa estrany haver posat aquest nom al blog, perquè jo sóc molt poc col·leccionista, d'objectes, vull dir. Només col·lecciono coses intangibles o coses que després no guardo... ni les fotos. En llenço un munt.

      Elimina
  6. Jo també tinc algun amor que es nega a morir del tot. Per això quan vingui la primavera no serà cap novetat, es revifaran les cendres amb el foc nou, simplement. "L'amor pot ser víctima de l'oblit, però si de veritat és amor res el podrà canviar", no sé on ho vaig llegir, però són paraules que m'embadaleixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada molt aquesta frase, Helena!!!

      Elimina
  7. Els vestits de primavera-estiu són més espectaculars, però jo em quedo amb els colors de tardor-hivern, no m'estranya que vulgui conservar-los!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades els vestits de tardor són molt espectaculars, també!!! però aquest any han estat discrets, al menys per on jo m'he mogut.

      Elimina
  8. Ni perenne, ni caduco: Marcescente
    Así fue creado por la Naturaleza y lamentablemente en estos tiempos en los que el ser humano la estamos maltratando y dañando es un adelantado en el tiempo con la ventaja que unas heladas quemen sus brotes. Para tu cajita de tesoros Carme, gracias por compartir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Antonio! Ya he aprendido una lección hoy. No conocia la palabra ni el concepto "marcescente". Lo he buscado y hace referencia precisamente a los robles y otros árbokls, que guardan sus hojas secas practicamente hasta la primavera.

      De un tesoro guardado, he encontrado otro! Gracias por compartir.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars