Closca de nou d'Ian McEwan

"Fer l'amor era una extensió de parlar, i parlar ho era de fer l'amor"
Ian McEwan

Aquesta no és una frase gaire representativa del llibre. Però m'ha agradat.


És un llibre escrit des del punt de vista d'un fetus. Un exercici curiós i interessant. Un fetus que va presenciant com la seva mare que el porta a dins s'ha distanciat del seu pare, amb qui s'estimaven molt. La frase inicial és extreta de la descripció del seu amor en els inicis.  S'ha distanciat tant i tant que fins i tot, ara, que estan en un moment de provisionalitat per decidir si se separen o no definitivament, resulta que la dona planifica, no pas separar-se i prou que seria més normal, sinó assassinar-lo.  Per quedar-se amb la casa. 

El pobre fetus està de part del seu pare, perquè és bona persona, però va sentint com tots dos el volen abandonar. El pare perquè no parla mai d'ell, no el té en compte mai en el seus projectes  i fa com si no existís, malgrat l'estat avançat de gestació. I la mare i el seu amant volen abandonar-lo.

Una novel·la sobre l'egoisme, sobre el desamor, sobre una passió que és un fals amor, perquè només és un interès econòmic miserable. Una visió força pessimista de les persones humanes. I més pessimista encara de les seves relacions.

Comentaris

  1. Molts fetus si sabessin el que els espera s'estimarien no sortir mai del confort on viuen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí... pobrissons, sort que no són com aquest i no s'adonen de res.

      Elimina
  2. Realment es pot parlar d'assassinat quan es tracta d'un fetus?

    PS: Es cosa meva o no et dixa comentari des de un usuari de wordpress?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara mateix arreglo el meu text, perquè veig que no s'entén. La mare embarassada planeja assassinar el seu marit, ex-marit o al menys pare de la criatura.

      Jo trobo que el comentari ha quedat prou bé amb el teu ull, com es veu sempre... no sé, però m'estranyaria molt.

      Elimina
  3. Estic amb el Xavier, segurament mai estarà tan bé com ara, quan deixi de ser fetus...Un llibre molt original!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la vida és bastant desastrosa si ens ho mirem objectivament. Però ens entestem en perpetuar-la i en reproduir-nos com si fos necessari...

      Elimina
  4. Massa dur sempre, Ian Mc Ewan. Directament no el puc llegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho entenc, jo n'he llegit només dos i tot i ser dur "La llei del menor" em va agradar més que aquest. Tenia més contingut, que justificava, al menys, la duresa.

      Elimina
  5. No conec l'autor, però el que tinc clar és que no llegiré el llibre, Carme. El que menys em convenen són visions pessimistes de la vida.

    ResponElimina
  6. Jo tampoc el llegiré, Carme. I després del que estic veient a Serveis Socials encara menys. Necessito estímuls que em reconciliïn amb la vida com l'aire que respiro...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una altra més que s'afegeix a la unanimitat que ja teníem... he, he,he...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars