Entrada


S'asseia a la petita entradeta  a  badar i a mirar el moviment de la plaça.  Era un poble tranquil i  els moviments eren bastant limitats.  Però li agradava veure passar la gent i fins i tot escoltar els bocins de conversa que caçava al vol.

Escoltant a la gent,  no només des d'allà, sinó a tot arreu on anava, tot adonant-se dels tics culturals que tenim, dels prejudicis, dels papers  adjudicats  a uns i altres, als homes, a les dones, va entendre d'on li sortia, de sobte, aquella mena de por,  tan difosa, tan poc urgent, tan  suau fins i tot, però tant potent com per bloquejar algunes decisions importants.  

Pensava que no havia tingut mai gaires pors que no fossin perills reals.  Una vegada la va mossegar un gos i sí, en veure l'atac real va tenir por, esclar. Però si no hi havia un motiu real, ella no tenia gaires pors. També li feien por les serps,  però per sort no hi havia de conviure gaire  amb aquests animalons.  Però aquesta por era una altra, era una por de ser, de fer, de dir  o de no ser o de no fer o de no dir,  una por apresa des d'abans de nèixer. Des que la divisió cel·lular de l'embrió, la va fer femella.  Vigila què fas, vigila què dius!   

Tot just estava a la meitat de la seva vida,  però va veure que això havia de canviar.  I com més aviat millor,  que tenia pressa.


Comentaris

  1. Sí que és urgent que, la igualtat entre homes i dones, entre dones i homes, sigui real i natural. Com hauria d'haver estat sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He llegit dos llibres (un de contes i una novel·la) d'una noia que es diu Karmele Jaio, on parla de tantes coses subtils (o no tan subtils) sobre aquest tema dels papers adjudicats per sexes, que em va remoure moltes coses per dins. I mira, va sortir aquest petit conte. És urgent, sí i cada vegada més, perquè amb això com amb tot anem enrere.

      Elimina
  2. Hoy escuchaba en las noticias que los talibanes han prohibido de nuevo a las chicas ir a la universidad y las han sacado en mitad de clase para que se vayan a casa.
    Y no es lo malo estos retrógrados, si no mas bien los que tenemos muy cerca.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo també ho he sentit, és horrorós. Hi ha protestes, però no serviran de res.

      I tens raó que també en tenim de molt a prop.

      I també em procupen les preteses feministes d'esquerres, que només es preocupen de xorrades, maltractant els idiomes i inventant maneres estúpides de dir les coses i mai no van al fons ni fan canvis significatius de res.

      Una abraçada.

      Elimina
  3. És cert. És ben real aquest sentiment, aquesta por que està tan arrelada a la nostra societat que pot arribar a passar-nos per alt, però que és una mostra clara de discriminació que no s'hauria de permetre. Ho expliques molt bé en aquest conte i m'alegro que la teva protagonista se n'hagi adonat i vulgui posar-hi remei. Tots hauríem de fer-ho.

    I també estic ben d'acord amb el que li comentes a ERIK. Aquest remei ha de comportar canvis reals que han d'anar més enllà de bestieses com el "totis".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Mc, justament és ben bé això que dius, que a vegades passa per alt fins i tot a les que la senten... com que no és evident, com que no pateixien violència, com que no passa res de greu... sembla que no hi sigui, però hi és. Si no coneixes la Karmele Jaio, te la recomano.

      Elimina
    2. No coneixia aquesta autora, però m'hi has fet interessar força. Et faré cas i procuraré que algun llibre seu entri a la meva llista de lectures de l'any que ve.

      Elimina
  4. D'aquesta pre-entrada que has dibuixat, penso que se'n diu ganzell. Ja m'agradaria ser a la pre-entrada d'alguna casa amiga, on m'esperessin per fer cagar el tió, sí, ara de gran, perquè entre les amigues velles també ens regalem petites coses que ens fan felices. Bon Nadal, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que ganzell pot ser una variant dialectal de cancell, que és com ho diem a la meva zona, és molt possible que sigui així. Sí un cancell és justament això, un espai d'entrada, que fa d'espai intermig i que protegeix l'interior una mica del temps de fora, ja sigui fred o calor.

      Que el tió et sigui alegre i acompanyat, ambels amigues, Olga.
      Bon Nadal, bonica!

      Elimina
  5. Portem massa temps per a conseguir passes molt curtes en la igualtat... tot i que ara sembla que tornem enrere...
    M'agrada molt com ho expliques, nina.

    Aferradetes ben fortes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula. A vegades, com que passen tantes coses greus i irreparables, amb tanta violència, quan tot va raonablement bé, acabem per acceptar algunes coses que tampoc s'haurien d'acceptar.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  6. Una entrada molt bonica on observar, escoltar... i adonar-se de tot això que expliques. Aquesta societat ha posat unes etiquetes i ha creat uns rols difícils d'esborrar. I costa desfer-se d'aquestes pors que estan tan arrelades.
    Tant debò arribi el dia en què no s'hagi de reclamar aquesta igualtat, però ara per ara sembla una utopia.

    Molt bones festes, Carme!
    Abraçades nadalenques :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que costa, sí, de desfer-nos de les pors... però ser-ne conscient és molt important. Ara per ara, ens toca continuar lluitant per la igulatat i per vèncer les nostres pors.

      Bones festes, Núria! Abraçades!

      Elimina
  7. "Castes, obedients i silencioses", és el que ens deien a la carrera que havien de ser les dones abans, i crec que en alguns casos, encara ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, potser no es diuen literalment aquestes paraules, però la idea subsisteix, Helena. Ho crec ben bé així!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars