Tres records a l'estil del Me'n recordo de Joe Brainard

Me'n recordo dels dies que el meu oncle forner ens deixava anar a repartir el pa amb ell en una furgoneta "Rúbia".

(però ell no deia mai repartir, ell deia "anar a passar pa")

El biscuter-furgoneta: la Rúbia.  Fotografia trobada a Forocoches

Me'n recordo d'aquells estius, a pagès, quan venia de bon matí la màquina de batre, la que separava el gra de la palla, i ens llevàvem emocionats per veure com creixia el paller, amb la palla que escopia la seva immensa trompa.


Recordo la nit que el meu fill de tres anys em va explicar que el mar s'havia fet tan gran de tant passar-hi les barques.



Comentaris

  1. M'agraden es teus records de l'oncle i la imaginació del teu fill.
    Al carrer Jocs Florals de Sants quan jo era molt petit hi havia sempre una "rúbia" aparcada, i era d'un amic (molt més gran que ell) del meu pare. Cotxes de postguerra, de quan no hi havia prou metall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier!
      Ja devem quedar poquets que recordem què era una "rúbia". Per això l'he buscada a la xarxa.

      Elimina
  2. Quins records més macos!.
    Les sortides dels nens petits són imaginació pura.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imaginació i poesia pura, em semblen molt sovint.

      Gràcies, Paula, aferradetes!

      Elimina
  3. Els nostres petits tresors...els records d'infantesa.
    Salut !!.

    ResponElimina
  4. Los hijos tiene a veces unas salidas maravillosas, para eso se pintaba sola mi hija Olga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, m'encanta la seva manera de veure les coses, sempre diferent, sempre des d'un altre punt de vista.

      Elimina
  5. Els records ens porten a un temps que ja no hi és, però que (mentre el recordem) sempre hi serà. Jo no recordo cap "rúbia", però la del teu oncle forner m'ha fet venir a la memòria el 2 CV del meu padrí (oncle meu, també) que va ser el primer cotxe que vaig "conduir" quan just arribava als pedals.

    No coneixia aquest llibre de Joe Brainard (ni l'autor, de fet) però crec que m'agradaria llegir-lo si un dia em cau a les mans. Em sembla força interessant aquesta mena d'autobiografia feta a còpia d'unir records aparentment dispersos. A veure si el trobo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, habitualment, soc poc de recordar i de mirar enrere, a vegades massa poc, per això em vaig agafar a aquesta idea (proposada per Telegram) de buscartres records i explicar-los amb poques paraules, la proposta feia referència a aquest autor i el seu llibre, que jo tampoc no conec ni he llegit, (just l'he buscat per Google per a saber com anava l'exercici) però em sembla que també ho faré.

      Gracies Mc!

      Elimina
  6. Sobre "el mar s'havia fet tan gran de tant passar-hi les barques": i un gran llibre ho és pels seus lectors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona, Helena, però no acabo d'entendre el teu comentari. ´
      Un gran llibre és què?

      Elimina
    2. Un llibre és immens si el llegeixen moltes persones. Encara que sense sortir de la torre de vori, només alliberant-te, encara que no et llegeixi ningú, també pots ser gran.
      S'entén?

      Elimina
  7. He anat a parar a aquesta pàgina web rebotat d'altres llocs i al començar a llegir m'ha semblat que ho havia escrit jo. Als anys cinquanta el meu para va transformar un vell Fiat en una RUBIA (era carrosser), a casa seva tenien el forn del poble i també havia repartit pa i encara veig la màquina de batre més avall de les corts dels animals de casa els avis fent el paller. Només no coincideix el comentari del nen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, doncs, encara que hagis arribat per casualitat, per deixar-me aquest comentari.

      Sempre són agraïdes i estimulants les coincidències. I en aquest cas les coincidències ja donen moltes pistes de la teva edat... els que recordem les rúbies i les màquines de batre, per força que ja tenim una colla d'anys.

      Una abraçada Lluís!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars