Joaquim Mir: el safareig


Quan arribava el bon temps, de cop, una de les  feines més dures que feia jo en aquella casa dels senyors Mercader, es tornava agradable.  

Sortir, a ple estiu, a rentar la roba al safareix del jardí, ple de flors i de bona olor i amb aquella aigua fresqueta, amb la calor de l'agost, feia de bon passar.  Me'n delia de sortir a rentar.  Era una feina, però m'agradava. Amb l'aigua neta m'hi refrescava la cara i el clatell i la deixava regalimar coll avall encara que em mullés una mica la roba i aleshores em posava a rentar com qui ho fa per gust i no pas per obligació. 

Quina sort tenir un safareig en un lloc tan agradable! 

Comentaris

  1. Sí que és una sort trobar llocs com aquest, on la feina passa de ser una obligació a un gust. No abunden i cal aprofitar-ho quan en trobem algun.

    Aquest quadre de Joaquim Mir, m'ha recordat aquell altre de Santiago Rusiñol ("El pati blau") que va ser una proposta dels Relats Conjunts de fa uns mesos. Tant un com l'altre, mostren uns llocs on fa de bé estar-s'hi... encara que sigui per fer feina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest quadre el vaig veure al Museu de Sabadell. És un museu molt petit, però tenen aquesta joia. A mi (com que m'agraden els safarejos i els col·lecciono) em va fer gràcia que en Joaquim Mir hagués pintat un safareig. I sí, com tu dius, a mi també em va recordar el quadre de "El Pati blau" que cites i que ens va donar una colla de bones històries als Relats Conjunts.

      Primer vaig pensar que "molt bonic, molt bonic, però venir-hi a rentar no devia ser cap ganga" però després vaig pensar que per què no donar-li la volta i imaginar que fos agradabe... he, he, he...

      Gràcies, Mc!

      Elimina
  2. La feines fetes de bon grat i en llocs agradables, no ho semblen tant !. Una sort per ella :)
    Joaquim Mir va viure molts anys al meu poble, hi encara existeix la seva casa i els jardins, encara que ara se'n fa un altre ús particular. Mestre de mestres al poble !.
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si es deu poder visitar, però ja ho investigaré. Potser, si hi va viure també hi deu haver quadres seus, al Museu de Vilanova. Hauré de tornar. Fa temps que no hi vinc.

      Gràcies Artur! Salut!

      Elimina
    2. Actualment crec que no es pot visitar per dins, al 1986 si va instal·lar la seu del Garraf de la UGT i va canviar tot. Un llàstima !. La façana però, està igual que antigament i en una casa veïna, casi a tocar d'aquesta , hi va néixer el President Francesc Macià, on hi vivia la seva família.. Al Museu Víctor Balaguer, si que trobaràs obres d'en Mir i si en vols una mica més, pots visitar la Masia Cabanyes, a les afores de Vilanova, on i residia la família del poeta Manel de Cabanyes i que ha estat restaurada. https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=823 i https://masiadencabanyes.cat/

      Elimina
    3. La darrera vegada que vaig estar a Vilanova, vaig tenir lamala sort que la Masia Cabanues estava ocupada per una festa, un casament o alguna festa grossa i només la vam poder veure de fora, que ja és ben bonica. I al museu, de fer ja hi vaig estar, però no em recordo gaire del que hi vaig veure, tot i que els quadres de Mir sempre m'agraden molt. Decididament haurem de tornar. Gràcies, Artur!

      Elimina
  3. A l'estiu posar les mans en remull en un espai obert, és més un luxe que una obligació. Les feines no són tan feixugues i fins i tot t'alegra fer-les.

    Quan he vist el quadre he pensat, com en Mac, que s'assemblava molt a "El pati Blau". Quines coses!.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho vaig pensar en veure'l al museu, realment es deuen assemblar molt, ja que tots tres hemènsat el mateix.

      Refrescar-se, a l'estiu sempre va bé, encara que sigui rentant...

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. La roba rentada en aquest safareig no necessita suavitzant.

    ResponElimina
  5. Pues si. Al buen tiempo, buena cara.

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha de veure la part positiva de les coses...
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Un jardí amb safareig i, tot plegat un quadre molt bonic. a mi em recorda una mica els impressionistes i els modernistes...Un lloc ideal per descansar i tenir somnis de colors...
    Ara que per rentar llençols, millor la rentadora, he, he...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que ni sabria com posar-m'hi a rentar un llençol.
      Bon vespre, maca.

      Elimina
  7. "El que es fa a gust no estressa", deia el meu metge. Que el plaer i el goig vagin junts és el millor que pot passar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Gaudir ambla feina és un luxe que no tothom es pot permetre.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars