Creu de terme de Sant Julià de Llor


Ja no assenyala al cel, 
sinó només a la terra.
El cel fa molt que l'hem perdut
i ens consolem mirant al nostre entorn.
És bella la Terra
i és bella la nostra terra.
Però no oblidem mai el cel.
Mirar massa a prop ens torna miops.
Tornem a mirar lluny
Tornem a somiar
Tornem a sentir-nos lliures.

Comentaris

  1. Mirar cap amunt, és un dels meu vicis... digues-me somiadora!.

    Un detall enigmàtic, el d'avui.

    Aferradetes somiadores, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una creu de terme, que ha perdut el braç de dalt.
      Somiadores sempre, lluneta. Que no ens faltin els somnis.
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. De todas formas seria triste que solo soñando nos sintiéramos libres.

    Besos

    ResponElimina
  3. Jo tinc tendència a mirar el terra, algun defecte he de tenir, perquè sóc "ofensiva de tan perfecta", que deia la guanyadora del programa Eufòria! Mal m'està el dir-ho!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars