Carrer de París. Proposta de Lletres impures


No hi ha camí més bell
ni passejada més plaent.
Colors intensos
i tendresa a tothora
Quan miro enrere,
tot són bons moments.

Comentaris

  1. Respostes
    1. A tu també et passa, em sembla, quan mires enrera, tot són bons moments, al menys així ho transmets.

      Elimina
  2. Potser tots no ho son de preciosos, però ens agrada recordar els millors :)
    Bon cap de setmana !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, no tots ho van ser de bons moments, però amb el punt de vista diferent que ens dona el temps, finalment, ara, o tots ho són o jo els hi trobo.

      Gràcies, Artur. Bon cap de setmana.

      Elimina
  3. L'Artur ha escrit més o menys el que anava dir.
    Només afegiré que el teu poema és molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja sé que teniu raó... tota la raó. Però, a vegades, la interpretació dels mateixos fets canvia amb el temps.
      Moltes gràcies, Xavier...

      Elimina
  4. El temps ho cura tot, fins i tot els moments dolents. I si no els cura, els oblidem o els veiem d'una altra manera.

    Preciós poema n'has tret d'aquest carrer.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé, com ho dius, també és com ho veig jo...
      Moltes gràcies, Paula!
      Aferradetes bonica!

      Elimina
  5. Doncs jo només trobo bons moments en la infantesa, i a partir dels quaranta, com Marcel Proust. Envejo la teva sort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser quan tinguis vint anys més, com jo, ja els hauràs reconvertit tots en bons... O els hi sabràs trobar tot allò que vas aprendre. O saber reconèixer que duien alguna cosa que t'ha ajudat a ser com ets ara.

      Elimina
  6. M'agrada això de comparar els bons records amb els colors bonics d'aquest carreró...De records n'hi ha de bons i de no tant, però jo procuro recordar els primers i oblidar-me dels altres
    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars