Una casa a La Tallada d'Empordà


Torratxes a la porta i un banc per seure
amb els veïns, al sol o a la fresca.
Ben cuidades i regades les fulles verdes
i ben neta ben penjada, la roba estesa.

El balcó cara migdia per veure el sol
i la finestra ben posada per mirar la lluna.
Els peus a terra, les mans actives.

I els ulls, i el cor i l'ànima que somien.

Comentaris

  1. Seure en aquest banc, ha de ser tota una cosa ben plaent, devant d'aquesta casa tan endreçada; de dia de cara el sol i a la nit cantar-li a la lluna...Per cert, avui hi ha lluna plena. Aquestes plantes fan molt de goig, a mi aquest any se m'han assecat 6 o 7, suposo que no han pogut resistir tanta calor.
    El poema és molt bonic, dels que a mi m'agraden.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les plantes, pobretes van de bòlit amb aquest temps tan estrany.

      Gràcies M Roser! M'alegro que t'agradi.

      Una abraçada.

      Elimina
  2. Una casa que té un de tot... fins i tot algú que la somia.
    Què bonica l'aquarel·la!.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha imatges que em captiven, tot passejant... aquesta casa me la vaig fer meva, sense ser-ho. Amb la fotografia i el dibuix. I el poema. M'alegro que t'agradi.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Que no deixin de somniar mai! Ciceró deia que l'home havia deixat d'utilitzar les dues cames del davant per poder mirar el cel estrellat.

    ResponElimina
  4. L'Empordà t'ha inspirat novament. En l'aquarel·la i en el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort de l'Empordà... la inspiració em fa molta falta darrerament.

      Elimina
  5. Quina aquarel·la tan ben dibuixada i amb tots els detalls: la roba estesa, el banc, el balcó, les plantes... tot molt ben conjuntat amb aquest poema on tampoc hi falta de res. Sobretot, que sempre tinguem somnis per il·lusionar-nos i continuar.

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars