Fulles


Admiro el verd
que es pot tornar vermell
sense deixar
de ser el mateix verd.
Segons com el mirem.
.................................................................Carme

Admiro els versos
que es poden tornar poemes
sense deixar
de ser lletres.
Segons com les llegim.
..................................................................Xavier

Admiro la llum,
que espanta la foscor
i reflecteix les ombres
de núvols blancs,
sobra la neu.
En les nits gèlides.

.................................................................M Roser

Admiro el roig
que pot tornar verdós
sense deixar
de ser tan vehement.
Segons com el sentim.
.................................................................Helena

Admiro una gosseta de 13 anys
que ha quedat cega fa menys d'un mes
i la seva resignació davant de la seva existència actual
així com el seu comportament i qualitats
excel·lents que pels seus instints naturals
sap manejar millor que humans en la seva situació.
Abandonada en una benzinera de molt petita
gràcies Boa per potser fer-nos millors.
...................................................................Antonio

Comentaris

  1. Admiro els versos
    que es poden tornar poemes
    sense deixar
    de ser lletres.
    Segons com les llegim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets genial, Xavier... moltes gràcies per la teva tanka, la pujaré al post...

      Elimina
  2. Aquesta planta fa molt de goig, i si a més és bicolor...

    Admiro la llum,
    que espanta la foscor
    i reflecteix les ombres
    de núvols blancs,
    sobra la neu.
    En les nits gèlides.

    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, a tu també M Roser... posaré a dalt el teu poema.

      Bona nit!

      Elimina
  3. esta bien neutralizarlos un poquito

    ResponElimina
    Respostes
    1. No deixar mai de ser nosaltres mateixos, malgrat tot, sí, com tu dius, neutralitzar-nos una mica.

      Elimina
  4. No t'escriure un poema, Carme, que no en sé, però sí que et puc dir que si tothom fos tan empàtic com el verd, posar-se en el lloc de l'altre sense deixar de ser un mateix, el món aniria millor.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Boníssima interpretació, Teresa! Quanta raó que tens.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. I jo t'admiro a tu, per saber com jugar amb les formes del dibuix i les paraules.

    He pensat una cosa semblant a la dita per na Teresa. Posar-se en la pell de l'altre, sense perdre la teva essència.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula. M'encanta la vostra lectura, perquè és ben certa i perquè també vosaltres us heu sabut posar a la pell del poema (o a la meva).

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  6. Admiro el roig
    que pot tornar verdós
    sense deixar
    de ser tan vehement.
    Segons com el sentim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin mirall més perfecte que has fet!
      M'ha agradat molt.

      Elimina
  7. Admiro una gosseta de 13 anys
    que ha quedat cega fa menys d'un mes
    i la seva resignació davant de la seva existència actual
    així com el seu comportament i qualitats
    excel·lents que pels seus instints naturals
    sap manejar millor que humans en la seva situació
    Abandonada en una benzinera molt petita
    gràcies Boa per potser fer-nos millors
    perdó, no és una poesia. Salut i pau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Antonio!
      M'encanta aquesta història de superació de la gosseta Boa. Encara que no sigui poesia, la posaré al post igualment.
      Salut i pau!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars