Teranyina


Fràgil i immensa.
Trampa ben parada.
Si no fos que el sol s'hi gronxa
no la veuríem.

Comentaris

  1. Sempre m'ha meravellat les teranyines. Fa temps vaig llegir no sé on que tot i la seva aparent fragilitat el fil que les forma és, en comparació, més resistent que l'acer. La natura sempre ens sorprèn, només cal saber fixar-nos-hi tan bé com fas tu. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vaig veure l'aranya, però jo dira que havia de ser molt grossa, tenint en compte la mida, tant de la teranyina sencera, com la de cada forat.

      Em sona que aquesta dada que dius, jo també l'havia llegida a algun lloc. Podria ser molt bé, que un fil d'acer d'aquesta mida no resistís aquesta estructura o no resistís els impactes dels insectes en ella.

      Elimina
  2. No fa molt, vaig veure una aranya molt petita que s'afanyava en filar la seva teranyina cada cop que una abella es volia desfer-se'n. M'hi vaig passar una bona estona, mentre l'aranya anava i tornava cap a la seva víctima.
    Visualment són molt atractives.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visualment són una meravella i aquesta era espectacular per la mida, però no era de les més ben teixides que he vist, n'hi ha que són una filigrana.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Desembolica't doncs... hauràs quedat ben enganxós... he, he,he...

      Elimina
  4. Son de una perfección inigualable y durísimas. Toda una obra de arte.

    Besos

    ResponElimina
  5. Les aranyes són molt treballadores, aquests treballs d'artesania les protegeixen i fan molt bonic...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són paranys de caça... però els queden tan bonics!
      Petonets, M Roser.

      Elimina
  6. M'agrada moltíssim, Carme!
    El sol que es projecta en un poema com aquest!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars