Pou al Ventalló


Hi ha un pou amagat
entre el sol i l'ombra.
Escletxes de llum
me l'ornen de perles.

Des del fons del pou
puja l'aigua clara.
I de dins, endins
l'aliment de l'ànima.

Comentaris

  1. Un pou ben curiós, amb casa pròpia.

    M'agraden especialment els teus darrers versos.

    Aferradetes dolcetes, preciosa.

    ResponElimina
  2. Quin conjunt tant bonic, el pou amb una caseta que el protegeix, aquest arbre tan gros que sembla que hi reposi...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, era un pati, petit però molt bonic que es veia pasant pel carrer. Em va agradar tot molt. Bona nit, M Roser!

      Elimina
  3. Ben protegit el pou, amb aquesta caseta. I ben acompanyat de l'arbre que en fan un racó especialment bonic. Els teus versos ho acaben d'embellir.

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
  4. Me gusta ese pozo. Y las letras.

    Besos

    ResponElimina
  5. Mentre hi hagi aigua als pous hi ha esperança.

    ResponElimina
  6. La bellesa exterior no és res sense la vida interior. Preciós, Carme, tant per les perles com per l'aigua clara!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars