Relats conjunts d'octubre: L'últim viatge del Temerari (segona versió de la mateixa història)


Cantava feliç el Temerari, buit de la seva tripulació,  despullat de les seves veles, la seva cançó vora de l'aigua.
El remolcador li va preguntar:
- Temerari, sembles content  i no entenc què et pot alegrar en aquesta situació que et trobes.
El Temerari cantava i cantava...
- Tu no ho entendries, encara que t'ho expliqués.
- Prova-ho!
- T'agrada la feina que fas, remolcador?
- Pse...  no està malament. Ajudar a arribar a port a qui ja no pot navegar, m'agrada, Portar a desballestar  vaixells valuosos  i importants com tu, ja no m'agrada tant.
- Doncs, alegra't amb mi, perquè a mi em fa feliç aquest final. Mai no he estat feliç amb la feina que em van assignar. No m'agrada la guerra, no m'agrada la violència i no he parat de rebre cops i de veure disparar els meus canons. Ara,  tu em portes suaument,  lliscant sobre l'aigua, a poc a poc, dintre la  claror daurada que ens acompanya. Desitjo aquest repòs i fins i tot el que ha de venir.
-Descansa en pau, Temerari.

 

Comentaris

  1. M'ha agradat conèixer aquesta nova versió amb la veu del mateix Temerari. En el teu relat anterior parlàvem d'alliberament i ara sabem amb tota seguretat que per a ell és justament d'això del que es tracta. Sí, que descansi en pau... s'ho mereix.

    Bon cap de setmana, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mc! No sabia gaire des d'on estirar el fil d'aquesta idea i al final en van sortir dos…

      Elimina
  2. Bona inspiració t'ha portat aquest vaixell.
    Crec que no hi ha res millor que sentir-se alliberat de tot allò que t'ha fet mal.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobre Temerari, amb aquest nom i aquesta feina i tant sensible i poètic! La mort també pot alliberar-nos, a vegades.

      Aferradetes, Paula!

      Elimina
  3. Per ser feliç cal voler ser el que un és, ara ja pot ser-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gaudeix d'aquest darrer viatge, com de cap altre…

      Elimina
  4. No hi ha res millor, que deixar de fer la feina que no t'agrada ... un bon alliberament, encara que no sempre es pot fer !.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur!

      Salut i una abraçada.

      Elimina
  5. Al damunt de la tomba
    hi ha nat un taronger,
    i a la branca més alta
    hi canta l’esparver,
    que diu en són llenguatge
    i sempre de cara al vent;
    maleïdes les guerres
    i aquell qui les va fer!

    (Ovidi Montllor)

    ResponElimina
    Respostes
    1. l'Ovidi Montllor i el meu Temerari es deuen haver fet amics...

      Elimina
  6. No es pot expressar millor estar contra les guerres i la violència. Gràcies Carme i salut.
    "No m'agrada la guerra, no m'agrada la violència i no he parat de rebre cops i veure disparar els canons".

    ResponElimina
  7. Ves per on, és un vaixell pacifista, li agrada la tranquilitat i lliscar suaument sobre el mar!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars