Relats conjunts de novembre: Crani fumant un cigarret

 

Vincent van Gogh: Crani fumant un cigarret


- Faci el favor de marxar d'aquí,  si vol fumar, vosté mateix, però fumi a casa seva o on sigui...
- Miri senyor, jo fumo on em dona la gana,  ja tenim prou llocs prohibits,  com perquè no es pugui fumar ni al carrer, fumaré assegut en aquest banc  i ningú pot fer res per evitar-ho,  ni vosté tampoc.
- Home, però aquí, davant del meu estanc...  que no veu que m'espanta els pocs clients que em queden, amb aquesta pinta que fa? 
- I a mi què m'explica!  Reinventi's, no ho diuen així, ara?  Dediqui's a una altra cosa.   Una botiga de fruita i verdura, per exemple.....  No li fa vergonya dedicar-se a un negoci que mata la gent?
- Ei, ei, ei...  que jo no mato a ningú.  
- No poc! Miri, jo mateix vaig ser client seu durant molts anys.  I l'adicció que tinc és tan forta  que torno i torno,  sempre, fins a la seva botiga,  per sort ara ja no em cal comprar res...  el cigarret i jo estem morts i enterrats,  som només uns fantasmes.
-  Sí que em sap greu, senyor fantasma!  ja em semblava a mi que li veia molt mala cara...  per cert com se deia vosté quan era viu?  Em sap greu però està tan canviat que no l'acabo de reconèixer. 


Comentaris

  1. he, he, he... aviat ni morts podrem fumar!.😅

    Ben trobat, nina.
    Aferradetes... sense fum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí millor sense fum... potser respirarem millor!

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. Una petita venjança del antic comprador ! hehehe
    Li has tret un bon relat a la imatge !!
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que s'enduen els retrets fins a la tomba!

      Salut, Artur!

      Elimina
  3. Un conte molt adient pel mes de novembre, el mes dels morts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he, quines idees el tal Vincent! i quines idees els dels Relats Conjunts.

      Elimina
  4. No és estrany que no l'acabi de reconèixer... una mica desmillorat sí que se'l veu. ;-D

    M'has tret un somriure amb el teu relat, tot i que les addiccions (ni que siguin post mortem) no fan gens de gràcia. Ben trobat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mc! Costa de reconèixer, és cert, ni que fos un que vingués a l'estanc cada dia...

      Elimina
  5. Molt bo, Carme!!! 😄😄😄 I és que, pobre home, molt bon aspecte no té i asseure's just davant d'un estanc...

    El que no sabía és que existissin cigarrets fantasma 😀😀😀

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, dona, és que si un mente viu sempre va amb la cigarreta a la boca i quan mor la continua portant, doncs, jo crec que el fantasma ja queda tot plegat com una unitat... no t'ho sé explicar millor, però no dubtis que és així. De fet era tot un sol fantasma... he, he,he...

      Elimina
  6. Celebro molt, Carme, trobar un esquelet viu que faci companyia als meus amics esquelets que viuen al subsòl de Tarragona. Els diré que vagin a visitar el teu i potser es faran amics i tot.
    Moltes gràcies per les teves paraules d'afecte. Voldria escriure més però em torno més lenta. Una bona abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... Olga, potser faran una festa d'esquelets i encara podran passar-s'ho una mica bé.

      Moltes gràcies a tu, bonica, per venir fins aquí i compartir les nostres coses, les teves, les meves i les de tots plegats que passem per aquí.

      Una abraçada de tornada!

      Elimina
  7. Hehe, m'has fet riure amb aquest diàleg tan divertit!
    Potser la imatge seria bona per fer una nova campanya per deixar de fumar... però vaja, em sembla que per més que avisin, el vici és el vici i la gent no ho deixa així com així...

    Una abraçada, sense cigarretes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pensar com tu. Posar un Van Gogh als paquets de tabac, i als anuncis que fos per fer campanya anti tabac, doncs seria una campanya d'alt nivell artístic... he, he, he..

      Una abraçada d'aire pur...

      Elimina
  8. És divertit, però mossega, aquest relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb aquesta imatge, em sembla que no hi ha opció. 😂😂

      Elimina
  9. Mmm, fastasma d'estanc, que interessant... Podria ser una bona oportunitat per als pobres fantasmes desnonats (sempre que foren fumadors, és clar) ;)

    Molt bon relat, m'has fet riure :) Salut i abraçada!

    ResponElimina
  10. Excel·lent relat que ens pot fer reflexionar, tot passa i arriba. Felicitats Carme i salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor no fumar... he,he, he...

      Gràcies, Antonio! Salut sense tabac.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars