Olesa de Bonesvalls


Encara era estiu quan vam travessar el pont,
quan ens vam endinsar en aquest bell passat.
Encara era estiu
i els arbres assedegats no movien ni una fulla.

Vam caminar vells camins i carrers 
amb mirada nova.
Tot va canviar, sense que res hagués canviat.

Finalment, res ja no existeix, el passat ja no ens ajuda
i el futur ha desaparegut per sempre.

Només la passa 
que fa el peu 
que ara mateix s'aixeca 
existeix de veritat.


Comentaris

  1. Me gustan los puentes. Tienen algo extraño por mas que sean algo tan tangible. ¡Ah! pero cuando hay niebla y no se ve el final...

    Salud

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un pont sempre és agradable i útil... a mi també m'agraden.
      Salut, Erik!

      Elimina
  2. En el mateix moment que acabas de dir "ho faig", ja és passat.

    Ben copsada la foto amb les branques en primer pla.
    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El passat ens atrapa a cada instant!
      Moltes gràcies, Paula!
      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  3. Per davant tenim tot un futur. Potser una tardor i possiblemet, i si tenim sort, un hivern plàcid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades em sembla que no el veig... però segur que tens raó, Xavier! Vindrà la tardor i l'hivern i després una altra primavera...

      Elimina
  4. Bonic poble a la província i capital de Catalunya que he conegut pel teu bloc, gràcies i salut.

    ResponElimina
  5. Bonic aquest poblet, amb pont inclòs, el que trobo a faltar és que el pont sigui més vell que faria més joc amb el poble!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pont antic, que suposo que bé n'hi devia haver, no es deu haver conservat, ara s'ha d'arribar a tot arreu en cotxe, ja saps…

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars