Mirall


Era un dinar multitudinari, una trobada de no sabia ben bé què i en Rafel s'hi havia trobat embolicat per la seva dona. No en tenia ganes i hi va anar a contracor.  Li va agradar, això ho havia de reconèixer,  l'indret:  un menjador molt bonic amb una tribuna preciosa que donava a un jardí molt agradable. Però la gent que no coneixia de res no el motivaven gens.  Va buscar un lloc, quasi d'esquena a tothom  i quasi de cara a la paret, però no era ben bé paret, perquè hi havia el mirall.

Es va imaginar que mirava una pantalla i que en realitat estava sol,  només mirant una pel·lícula  on es feia una trobada de no sabia ben bé què.  Alguna cosa de tant en tant el feia tornar a la realitat: els canelons eren prou bons!

 

Comentaris

  1. Bueno pues entonces ya solo era cuestion de tiempo..
    Besos

    ResponElimina
  2. Caram amb en Rafel!, sort que li van agradar els canelons.🤭

    Tenies raó, un lloc molt bonic, però amb massa gent.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i hi havia un soroll infernal en aquest menjador. No m'estranya que el Rafel es volgués desconnectar. He, he, he...

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Sempre s'ha de tornar a la realitat, quan ens n'anem massa de l'olla! Molt original la teva entrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena, de grat o per força acabem aterrant,

      Elimina
  4. Uns bons canelons fan oblidar les preocupacions.
    (El rodolí ha estat involuntari)

    ResponElimina
  5. Una molt bona idea trobar la postura ideal per contemplar bé el panorama, així a ell no el veien però contemplava, l'escena com si fos una pel·lícula antiga!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tothom es defensa de l'ambient com pot...

      Bon vespre, M Roser!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars