Lletres i fils d'octubre: llibres


Tenia la casa plena de llibres, deixant de banda les diferents prestatgeries ben plenes, els llibres ocupaven la tauleta de nit i gran part de la taula de treball.  A sobre la taula, vora el racó de la paret, havia començat a deixar llibres plans l'un sobre l'altre a l'espera de saber on posar-los. Quan la columna de llibres fou massa alta per a poder gestionar-la bé, va decidir que li calia desprendre's d'alguns llibres. 

Els va triar bé i els va deixar  a fora, al carrer, per si algú els volia. Primer a la vorera, just davant de casa, després damunt d'un banc de la plaça, al final va construir una espècie d’armariet on deixar-los. Va tenir tan èxit que el Consell de barri en va fer construir un de més gran, més sòlid i més durador. Va ser una mini biblioteca popular on tothom podia anar a agafar i  a deixar els llibres que volia.  

Comentaris

  1. Quina història tan bonica!
    Quan es tenen molts llibres a casa i ja no hi caben és bo fer una tria i donació pensant en els altres, compartint allò que un ja ha llegit i interioritzat. Una molt bona iniciativa aquesta biblioteca popular.

    Moltes gràcies pel teu relat, Carme!
    Una abraçada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta història no és real, però sí que està inspirada en diversos fets, tots reals. Només he fet que ajuntar unes quantes peces de puzle i ha sortit la història.

      Cada cop (em faig gran) dono, comparteixo i regalo més els meus llibres. Potser algun dia en trobaré a faltar algun i em sabrà greu haver-lo donat, però ara sento més aquesta necessitat que no pas la de guardar-los per sempre que tenia quan era més jove.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  2. Jo n'he vist alguna d'aquestes "mini biblioteques populars" (ara en recordo una al Perelló fa molts anys) i sempre m'han semblat una magnífica idea que fomenta la lectura.

    Per cert, sé que el relat és inventat i inspirat per la imatge (que s'hi adiu molt), però a mi m'ha fet pensar en un post que vas fer fa força temps on endreçaves els teus llibres de Pedrolo i va resultar que en tenies uns quants de repetits que, de manera virtual, també vas "deixar a fora per si algú els volia". Me'n recordo bé perquè jo vaig tenir la sort de passar per allà just en aquell moment. ;-D

    PS: https://carmerosanas.blogspot.com/2016/06/pedrolo.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, al meu barri en tenim una de fantàstica. Té la mida més o menys d'una cabina telefònica de les d'abans i té prestatges per dos costats, amb portes i tot per tancar-lo. Hi vaig sovint. Les biblioteques de veritat em queden lluny i he d'agafar el cotxe i encara que també hi vaig, mai tant sovint com a l'armari de llibres. I la veritat és que funciona molt bé, i es nota que els llibres circulen, perquè sempre n'hi ha de nous que no hi eren l'anterior vegada que hi havia anat.

      Sí, jarecordo això dels meus llibres de Pedrolo i recordo que em pensava que en tenia dos de repetits i tu em vas fer adonar que en realitat en tenia quatre. He, he, he... va ser un plaer poder-te enviar els que tu no tenies i així compartir Pedrolo, encara una mica més...

      Gràcies per l'enllaç, m'ha fet gràcia anar a veure el post antic... i he pogut confirmar aquest meu record.

      Elimina
  3. Per aquí no n'he vist cap mai, però trobo que és una idea fantàstica.
    Bonic i ben pensat.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  4. Al meu poble també n'he vist, n'hi ha una de petita davant mateix del museu V.Balaguer . És una bona iniciativa i has fet bé de donar-la a conèixer, tu també !.
    Una abraçada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que n'hi hauria d'haver a tot arreu, a cada barri, és una bona manerade compartir.

      Una abraçada.

      Elimina
  5. Jo també he hagut de donar llibres, per manca d'espai. I sí que algun l'he trobat a faltar després, però no tardarem gaire a haver de fer novament lloc als prestatges.

    ResponElimina
  6. Quina idea més bona...Ami tampoc em caben enlloc, sobretot aquells que hi havien abans, tipus col·lecció, que ocupen mitja estanteria. Jo n'he ofert als instituts, a les biblioteques...Però no rels vol ningú, per treure-te'ls de sobre, has de pagar perquè te'ls vinguin a buscar...
    A tots els pobles hi hauria d'haver, petites biblioteques d'aquestes!!!
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  7. Els llibres de casa meva tampoc no ens caben, però em sabria greu de desprendre'm de cap. Conec algú que no necessita de retenir els llibres que ja ha llegit, no no és el meu cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb això he canviat amb el temps, abans necessitava guardar-los i retenir-los com un tresor i ara ja no... prefereixo compartir-los i desfer-me'n en alguns casos. No pas en tots. Hi ha autors que prefereixo giardar, encara.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars