Trenca l'onada


Mar i escull es fonen en impetuosa abraçada.
Ja no saben on acaba un i comença l'altra.

 

Comentaris

  1. Ben bé així com ho dius.
    Espectacular abraçada.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  2. Una abraçada intensa i...vertadera !
    Salut ;)

    ResponElimina
  3. Em fas pensar en la imatge del poema que acabo de penjar.

    ResponElimina
  4. Tan forta és l'abraçada que surten esquitxos d'escuma...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  5. Diria que la voluntat d'abraçar és, sobretot, cosa de l'ona; l'escull es deixa fer, però el resultat, pel que es veu, convé a tots dos...Abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'ona és així ... no pot fer-hi més, i a l'escull segur que li convé, també. O al menys a mi m'agrada pensar-ho així.

      Abraçada, Pep!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars